“Eduquem com a Disney i la vida és 'The Walking Dead'”

La vida offline és igual que la vida online. Al carrer cuides el fill, li dius que torni a certa hora, mires amb qui va... En canvi el problema és que els donem un smartphone i no sabem què fan els fills a les xarxes. No hi ha cap tipus de control.

Els pares haurien de conèixer les contrasenyes dels fills?

El deure de protecció d’un pare està per sobre del dret a la intimitat d’un fill. No pots demanar-li a un noi de 17 anys la contrasenya de WhatsApp, però és veritat que jo quan li dono un telèfon al meu fill li poso unes condicions: jo haig de saber la teva contrasenya, et revisaré els WhatsApp... Ells no són ximples i esborraran el que no els interessa, però hi ha una supervisió.

És més difícil educar ara, a l’era d’internet i de les xarxes socials?

Sí, perquè no ens formem per educar. No pel fet de tenir un fill se sap educar. Si hi ha pares que no han estat a Twitter i els fills en tenen, hi estaran sense cap control. És un risc.

Quines són les claus d’una bona educació?

Tenir una bona relació i comunicació amb els fills, unes normes i uns límits clars, dir-los que no i mantenir-ho quan toca, i passar temps de qualitat amb ells.

I els errors més generalitzats que cometen els pares?

La sobreprotecció i donar als fills tot és el major problema que tenim avui dia.

La culpa és sempre dels pares?

En el 99,9% dels casos no hi ha cap tipus de trastorn que afecti la conducta del xaval. Els pares no en tenen la culpa, sí la responsabilitat. Culpable seria un pare o mare que passa, però un que fa tot el que pot amb la millor intenció del món i li surt malament, és la seva responsabilitat, però és que no té les eines adequades.

Què me’n diu d’allò d’una ‘bufetada a temps’?

Estic en contra del cachete i dels crits. És la reacció davant la impotència que té un pare d’aconseguir que el fill faci alguna cosa. Si tens una altra estratègia no necessites ni pegar ni cridar.

I dels càstigs, què n’opina?

Nosaltres parlem de conseqüències. N’hi ha d’haver i s’ha de saber aplicar-les i mantenir-se ferm. M’agrada dir que eduquem els fills com a Disney i la vida és The Walking Dead. Tu si no vas a treballar, demà t’ho descomptaran o t’esbroncaran. Doncs ells, el mateix. Les conseqüències han de ser adequades, eficaces, i mai com una revenja.

Hem parlat tota l’estona dels pares, però quin paper ha de jugar l’escola?

L’escola és fonamental. Hi ha un proverbi africà que diu que per educar un nen cal la tribu sencera. Els pares no poden educar sense l’escola i l’escola no pot educar sense els pares. Hem d’anar tots a l’una. El problema és quan desautoritzem l’escola o els professors, això genera un conflicte al xaval.