“Igual que hi ha una estètica de pit n'hi ha una de genital”

Parlarà de nous tractaments per contrarestar la incontinència urinària i la sequedat vaginal. Aquests problemes encara són tabús per a les dones?

Diria que en general les dones tenen vergonya de reconèixer-ho. O bé consideren que per tenir certa edat o haver tingut fills és normal que passin una sèrie de coses, i els especialistes moltes vegades hem de treure el tema.

Es desconeix que hi ha tractaments per solucionar-ho?

La pacient, com que no està informada, en general no treu el tema. Sobre les pèrdues d’orina, normalment no t’ho explica si no és una cosa molt exagerada, consideren que si has parit o si tens certa edat n’hi ha. Amb la sexualitat passa exactament el mateix, que consideren que és norma, i quan els dius que hi ha una solució, que podem millorar la seva vida sexual, ho escolten amb molt interès.

Els canvis socials incideixen en un canvi de mentalitat?

La dona vol continuar mantenint la seva plenitud, física, sexual, i igual que hi ha i es fa una estètica del pit o de l’expressió facial, també hi ha una estètica genital. Abans la regió genital era una zona considerada totalment opaca, i per exemple aquests dies per Barcelona hi ha un pòster del Festival eròtic que és una vulva. És una evolució de la societat.

Alguns dels problemes estan associats als parts. Ara, però, es treballa més la recuperació?

Ara hi ha molta conscienciació sobre el tema, fins i tot les mateixes dones et demanen pels exercicis de recuperació del sol pèlvic, saben que quan han de fer un part han de fer-los per evitar tenir els problemes de la seva mare o la seva àvia. A més ha millorat molt la qualitat del part, ja no es veu tanta morbiditat després.

També hi ha una evolució entre els facultatius?

Abans, quan aquestes dones anaven al metge, al ginecòleg, i li deien que tenien pèrdues d’orina el mateix metge els contestava que no es preocupessin, que era una qüestió de l’edat. I això està canviant, tant el concepte del metge, com el de la pacient.

Parlarà de noves teràpies. Per exemple?

En relació a la sequedat per la falta d’estrògens, al dolor en les relacions, avui hi ha un tractament que és satisfactori que és l’aplicació d’àcid hialurònic amb anestèsia local, fem punxadetes que no fan mal i regenerem la vagina.

Augura un creixement d’aquestes intervencions com n’hi ha hagut de la cirurgia estètica en general?

Penso que sí, perquè hi ha molt més volum de pacients amb aquestes problemàtiques que el volum de pacients que requereixen estètica. El 70% de les senyores tenen aquesta incontinència d’orina, i un percentatge similar es queixen que a partir de certa edat tenen dolor en les relacions. I hi ha gent jove que també té problemes d’aquest tipus per exemple perquè han tingut tractaments oncològics i això ha modificat la seva lubricació vaginal.