“El titellaire ha de ser bon comunicador i tenir encant”

És una iniciativa molt bona, sobretot per als nanos, i penso que ha de continuar perquè a més representa molt esforç. Qualsevol iniciativa cultural és molt important donar-li suport.

A ‘Xefs’ diu que combina màgia, cuina i titelles. Com es lliga?

Sí, jo soc la cuinera i faig un sopar per a quatre mags que representen les estacions. Aleshores ens ensenyen un plat de cada temporada i jo els faig, amb menjar de veritat. I com que són mags, fan màgia i ho lliguem amb la música de Vivaldi, Les quatre estacions, i els nens poden pujar a l’escenari i ajudar.

També és una manera d’apropar-los a la cuina.

Exacte. Sempre dic que aquest espectacle continua a casa. Són plats senzills que poden fer ells. La cuina és un món màgic, els aliments es transformen i també és un bon lloc de comunicació on fer activitats comunes.

Què té el món dels titelles que atrapa tant els infants?

Són personatges quasi de la seva mida i entren a l’imaginari del nen. Amb un actor és diferent. Els titelles els poden manipular, poden parlar amb ells, agafar-los, és un element més proper, lúdic, com de joc. I si un titella està ben manipulat és molt creïble. I pel que fa a la comunicació és molt interessant.

Els titelles també són per a adults?

Sí, i tant! Hi ha espectacles per a adults genials. Són universals. Hi ha el tòpic que són per a nens, però quan un adult veu un bon espectacle és quan s’adona que també és per a ell. I jo als espectacles sempre intento enganxar l’adult perquè s’ho passi bé, que al final és qui acompanya el nen al teatre i si s’avorreix, costa que vingui.

Quines qualitats fan falta per ser un bon titellaire?

Molta voluntat, molt treball i aprendre a manipular bé els titelles, ser un bon comunicador i tenir encant. He vist titellaires tècnicament molt bons però que no transmeten. Han de ser bons comunicadors i per aconseguir-ho han de tenir encant en escena, però és quelcom molt innat.

Es promociona prou el món dels titelles?

Penso que a tot arreu es fan coses i sí que es promociona. Sempre ens queixem però penso que hi ha molts festivals, i molts festivals de teatre amb espectacles de titelles. No és un gènere menor, de cap manera. Només cal veure la quantitat d’actuacions que fem i la quantitat de públic.

Ha canviat gaire la manera de treballar amb els anys?

Sí. Una cosa molt important és que abans ens ho fèiem tot i ara ens especialitzem: si soc titellaire, per què he de fer un disseny de llums?