“El turisme no és l'única via per valorar el patrimoni”

Tan complet com aquest, no. Hem centrat l’estudi en l’antic territori del comtat de Cerdanya a l’edat mitjana, incloent-hi el Capcir, que sovint es deixa de banda en aquest tipus de treballs, a més d’algunes poblacions del Conflent i del Baridà que tenen una vinculació directa amb l’objectiu de l’obra.

Què hi aporteu a la bibliografia sobre el tema?

Hem actualitzat i, en alguns casos, corregit dades d’algunes obres de caràcter enciclopèdic publicades ja fa un temps, i hem afegit esmenes a la llum de les interpretacions més recents. A més, a diferència dels catàlegs a l’ús, hi ha una cartografia molt detallada de cada municipi i una introducció històrica per posar en context com era el territori en l’època medieval i quins van ser els personatges principals d’aquell moment. També hi ha algunes hipò- tesis sobre l’origen de determinats topònims, a partir de la documentació existent.

Quant temps hi heu dedicat fins a enllestir la publicació?

La idea es remunta a un encàrrec editorial del 2005. Hi vam treballar durant cinc anys, vam recopilar un munt de documentació i vam fer unes cinc mil fotografies; i quan tot era gairebé a punt, l’editorial se’n va anar en orris. Vam estar un temps cercant alternatives fins que l’editorial Rafael Dalmau s’hi va interessar, i llavors vam poder completar el treball, i finalment publicar-lo.

Al patrimoni que heu documentat, hi és tot el que es conserva al territori?

Hem documentat totes les mostres d’arquitectura civil i religiosa que es conserven, però també hem inclòs elements del quals tenim notícia i que són a museus o a col·leccions privades, o bé en parador desconegut.

Hi ha cap possibilitat de recuperar aquestes obres que són fora o de poder restituir una còpia al lloc d’origen?

En algun cas ja s’ha pogut restituir una còpia. Pel que fa a les peces que són a museus, aquesta possibilitat no depèn tant que ho demanis com que hi hagi un programa específic que ho permeti. En el cas de peces que són a col·leccions particulars la qüestió és més complicada.

Sovint es posa només en valor aquell patrimoni que té un rendiment turístic; li sembla una bona estratègia?

El patrimoni té valor per ell mateix. El fet que pugui despertar cert atractiu turístic és un factor positiu, però no hauria de ser l’única via per posar en valor el llegat que tenim. De fet, a Cerdanya hi ha diferents exemples de com l’interès veïnal o de certs particulars ha estat determinant per salvaguardar el patrimoni local.

Com a director del Museu Cerdà, quin pensa que ha de ser el paper actual dels museus?

Penso que hem de difondre el nostre fons d’una manera molt propera, sense barreres de cap mena, perquè la gent pugui participar activament de les exposicions que proposem.