Josep Sobrevias
“Si detectes olor d'humitat en un edifici, hi haurà fongs”
La qualitat de l’aire en ambients tancats i els seus possibles riscos. Conscienciar els responsables hotelers de la importància de la qualitat ambiental a dins els edificis és l’objectiu de la jornada que l’Aaqai ha organitzat per demà (9.30-13.30 h) a l’Espai Innovació, a Caldea.
Per què aquesta jornada?
Vol fer conèixer una nova normativa, la 171350, de la certificadora espa-nyola Aenor, i va adreçada principalment a tots els gestors de negocis d’hostaleria, des de la gerència fins als responsables de manteniment. Però també a les empreses d’auditoria, i als mateixos clients, que són els que al cap i a la fi gaudeixen d’un producte que no es detecta a simple vista.
L’aire que respirem als hotels del país gaudeix de bona salut?
La major part de les inspeccions surten força bé, però hi ha elements que no es poden controlar. Per exemple, si s’han fet reformes, potser hi ha una fusta que trigarà un any i mig o dos a deixar d’emetre volàtils. I sovint els hotels tenen contractats serveis de manteniment que fan que tot funcioni bé, però a vegades no pensen que cal netejar l’interior dels sistemes de climatització...
Què determina una bona qualitat ambiental interior?
Des del soroll fins a la humitat, passant per la temperatura, o les emissions d’orgànics que produeixen productes com ara les melamines o les pintures... I contaminants biològics, com ara bacteris, fongs, legionel·la...
Hi ha prou conscienciació al país respecte a aquests riscos?
No al 100%, però cada cop hi ha més gent que sap que cal anar en aquesta direcció. Al cap i a la fi ens passem bona part del dia en edificis tancats, i per molta qualitat que tingui l’aire exterior, si el de dins no en té, ens afectarà.
Els efectes nocius es poden detectar immediatament?
Només si les condicions són extremes. Si detectes olor d’humitat en un edifici, segur que hi haurà fongs. I en els casos més sensibles, a una persona potser li piquen els ulls, o a una altra la gola... i segurament aquests símptomes marxaran quan siguin fora.
La salut se’n ressent...
Els efectes poden ser molt perjudicials. Per exemple amb la lipoatròfia semicircular, una malaltia produïda per factors com ara la humitat relativa o les radiacions. És una deformació del teixit adipós que afecta principalment les dones, i que pot espantar molt qui la pateix. Però en la majoria dels casos desapareix quan la persona és fora de l’edifici uns dies.
Andorra és un lloc sensible a la mala qualitat de l’aire interior?
No, perquè l’entorn és molt favorable. L’aire que respirem és, indiscutiblement, molt més pur que el d’una gran ciutat. Ara bé, amb això no n’hi ha prou: els contaminants físics i químics continuen existint. També tenim molta pols, que és el vehicle on pugen els bacteris per desplaçar-se. D’això no ens n’escapem encara que l’entorn sigui millor.
Als domicilis particulars també hi ha riscos?
Sí, però són menors. A casa s’obren molt les finestres. També es neteja sovint, i un o dos cops l’any es fa neteja a fons. Tot això ajuda. Per això, la contaminació en un domicili és molt minsa en comparació amb la que hi pot haver en un edifici públic.