“Tots ens hauríem de preparar per tenir càncer”

Me’l van detectar fent-me una mamografia rutinària l’1 de desembre de l’any passat. Primer va ser un diagnòstic i després un altre. Van aprofundir en les analítiques i al febrer em van dir que era càncer.

Com va reaccionar?

No m’esperava la segona notícia. Estàs uns dies per anar-ho assumint i bé, després pensar que no soc ni la primera ni l’única. Vaig tenir la sort que no era invasiu, era localitzat i molt precoç.

Això la va tranquil·litzar?

Sí, perquè em van dir que es cura en un 98%. Però sempre hi ha por i ansietat pel que vindrà.

I què va venir?

Em van operar a França. Al cap de tres setmanes em van dir que era positiu i que m’havien de tornar a operar.

Què vol dir que era positiu?

Que no hi ha marge de seguretat. Em van tornar a operar dient-me que si tornava a ser positiu m’havien de fer una mastectomia.

I?

Positiu un altre cop. Però vaig deixar al·lucinats els metges amb les pulsacions i em van dir que com que estava molt en forma em podien operar una tercera vegada, que normalment no es fa.

I cap a la tercera.

Em van dir que estava una mica positiu però que amb la radioteràpia ja n’hi havia prou.

Bé!

Em vaig instal·lar a Perpinyà i vaig fer un mes i mig de tractament diari. Vaig acabar el 10 d’agost passat, vaig rebre l’alta al setembre i ja torno a treballar.

Com va anar la radioteràpia?

Bé perquè feia bici cada matí. Tenia hora a les vuit, anava vestida de bici i quan sortia feia 70 quilòmetres. I a la tarda descansava.

Què ha estat el més dur?

Les esperes. L’estrès fins a l’operació i el diagnòstic després de l’operació. I després també les cremades, que són bastant fortes i és el que fa més mal.

I mentalment?

Jo ho he portat bé, la bici ha estat la meva companya de teràpia. Aconsello a tothom tenir aficions.

S’ha d’estar acompanyat?

Imagino una persona que ho visqui sola i ha de ser dur. Si no estàs fort de coco i no tens un hobby per distreure’t és durillo.

Estem preparats per tenir càncer?

Ens hauríem de preparar perquè tots en podem tenir i a qualsevol edat. Hem de ser conscients que ens pot tocar.

S’ha sorprès de si mateixa?

Sí! Jo penso que davant dels obstacles l’home se sobreposa.

Potser més que els que ens envolten...

Quan ho deia a la gent les noies molt bé, animant. En canvi els nois quasi em donaven el condol.

Això deu molestar.

Sí! Clarament!