“Anar en moto és més un estil de vida que un esport”

La Cherokee Rider és una experiència diferent. Potser no serà la trobada de motos més multitudinària, però sí la més autèntica. Aquí l’ànima de l’esdeveniment és la ruta: 565 quilòmetres dividits en tres parts, que transcorren per carreteres secundàries del Pirineu, però sobretot dels Pallars.

També d’Andorra?

En aquesta edició, no; però tampoc no ho descartem per a les properes convocatòries. De fet, tenim patrocinadors andorrans. Enguany hem fet una ruta, amb sortida i arribada a Sort, que els participants aniran coneixent al llarg del dia. És com una mena de gimcana: els participants aniran sortint en grups i en arribar a cada control rebran les indicacions sobre el següent tram.

Per què dieu que és la trobada més autèntica?

Perquè, a més de la ruta, al llarg de la jornada hi ha un seguit d’activitats pensades perquè hi hagi un bon ambient entre els participants, però també amb la gent del poble. Es tracta de gaudir del dia i alhora fer Pallars.

Admeteu tota mena de motos a partir de 75 cc. Els grups es faran per cilindrades?

Admetem motos de diferents cilindrades i de diferents èpoques: ens han confirmat que vindrà un grup de Barcelona amb una dotzena de Montesa Impala. Els grups seran d’unes deu persones i es faran per ordre d’arribada o bé per tal que els que vulguin anar junts ho puguin fer.

Però les més potents de seguida deixaran enrere la resta.

Els trams no estan pensats per córrer, sinó per gaudir de la conducció. La major part del recorregut són revolts que demanen més tècnica que potència. A banda que un dels atractius de la Cherokee és poder gaudir dels paisatges per on transcorre la ruta, i per això hem organitzat també un concurs de fotografia.

Quina és la raó del nom que heu triat?

Temps enrere, als pagesos del Pallars que baixaven al mercat de Sort els deien “els cherokees”. Però els joves de la meva generació ens ho vam prendre com una reivindicació i responíem: “soc pallarès, cherokee com el que més”. D’altra banda, el nom també es pot prendre com una al·lusió a l’amor a la natura i la llibertat que tenien els indis ame- ricans, que és també, d’alguna manera, el mateix esperit que compartim molts moters.

Vol dir?

I tant! Fixi’s que la majoria dels models que hi ha actualment al mercat porten el cognom adventure o d’altres per l’estil. Als que ens agrada anar en moto, ho sentim més com una manera de viure que com un esport.

Fa un programa de ràdio que es diu ‘Objectiu: benestar’. La moto és la seva eina per assolir el benestar personal?

Quan cos i ment estan concentrats en un mateix objectiu és quan experimentes més felicitat. I això, certament, ho pots aconseguir quan vas en moto.