“El cant mostra la part més sensible de cada persona”

Mai. En soc aficionat, l’òpera sempre m’ha agradat, però tot el que sé ho he après de manera autodidàctica.

Es pensava, fa un temps, que participaria en una òpera?

No. Mai m’havia passat pel cap poder participar en un projecte així, tan engrescador i amb una persona com la Jonaina Salvador, amb el recorregut que té.

I per què decideix apuntar-se al cor d’òpera?

Va ser una cosa molt casual. Li vaig comentar a la Jonaina que tenia aquesta afició, em va proposar d’entrar-hi i va anar rodat.

Com va anar el primer assaig?

Molt bé. Ens vam distribuir segons les veus, i tot i que no tinc gaires coneixements de música, va ser fàcil seguir la partitura.

A l’hora de començar no va tenir vergonya?

Al principi sí. El cant és una faceta que poques persones del meu entorn coneixien. Mostra la part més sensible de cada persona, i això m’ha fet obrir una mica en aquest aspecte. Ara em sento un més dins d’aquest grup.

Què s’ha de saber per formar part d’un cor d’òpera?

Has de saber els tempos que hi ha dins de l’òpera per saber quan et toca entrar a cantar, has de seguir un ordre i respectar els tons dels companys que fan altres veus. Amb la pràctica i la constància s’aprèn.

Com valora l’experiència?

Molt positivament. Estic desenvolupant una activitat extralaboral que m’enriqueix i que encaixa molt amb el meu hobby.

Què li aporta, el cant?

És una forma agradable de desestressar-me del dia a dia. És una afició que sempre havia tingut i que ara puc practicar en condicions i envoltat de gent que en sap.

És conscient que al gener representarà ‘Elisir d’amore’, de Gaetano Donizetti?

Encara no hi he pensat ni hi vull pensar. Ja arribarà el moment i intentaré estar preparat. Amb voluntat, disciplina i constància podrem portar a terme el projecte. A més és una cosa que sempre

m’hauria agradat fer.

L’està escoltant molt, últimament?

Des del dia del primer assaig l’he escoltat tres vegades. Quan vaig sortir me la vaig posar tot arribant a casa, i durant el cap de setmana següent, dos cops més.

Es veu representant l’ària?

Això són paraules majors, però no ho he de decidir jo. Parlar d’un mateix és difícil, i qui la canta ja ho decidirà la Jonaina.

Què n’espera de la representació en públic?

Només espero que agradi a la gent, i que surtin amb ganes de venir a la propera.

Això vol dir que hi haurà una segona representació?

No ho sé (riu). Si ha d’arribar mirarem de fer-ho possible, i si no, podrem dir que ho hem intentat.