“Veníem les mules a València per llaurar els tarongers”

Com va sorgir-li l’afició als cavalls?

Soc fill de can Soldevila dels Plans. És una casa de pagès de la parròquia de Canillo. No he estat sempre amb bestiar però sempre m’ha agradat molt, perquè vaig créixer entre ovelles, vaques, cabres i cavalls. Abans teníem 22 egües de cria a casa i ara, que a casa se n’ocupa el meu germà, encara n’hi ha.

Ha estat de gran que ha fundat l’empresa Cavalls Principat, amb què busca dedicar-se a la doma i la cria i acompanya els genets Cueto a competicions?

Sí, de moment els cavalls els tenim a un centre d’hípica que hi ha al costat d’Amposta. La idea va sorgir a partir del moment que conec la família catalana Cueto, el pare i el fill. Treballem en quatre disciplines, reining, raid, doma i salt. Ara tenim els equins al Montsià, però la meva vocació seria que el projecte es fes gran aquí a Andorra. Ja hem anat a diversos campionats internacionals, ells són qui competeixen. Vam estar a Suïssa, al ranxo del Schumacher, i a Argentina.

Quina és l’última sortida que han fet?

A la Fira del Bestiar de Canillo fent una exhibició de reining, doma vaquera, que té el seu origen en els treballs que es practicaven en el camp per apartar toros o traslladar-los a diferents llocs.

Quina era la seva professió abans de jubilar-se?

No vaig deixar d’estar vinculat a la pagesia i els animals, però professionalment vaig dedicar-me a les assegurances i a la promoció immobiliària. No he perdut el contacte amb la ramaderia, perquè els meus germans van continuar a casa.

Per què són tan especials els equins per a vostè?

El cavall és una bèstia súper intel·ligent. De fet, mentre no m’hi he dedicat, n’he seguit pendent. Sempre que he sabut que hi havia un campionat d’hípica, hi he assistit. El meu somni seria una hípica amb doma i cria i que evolucionés en funció de l’acollida de la gent. Estic convençut que és un esport que té potencial entre els més joves. Em faria il·lusió criar un cavall de competició andorrà, propi del país que, per exemple, competís en les condicions d’alta muntanya del Principat, en zones en què hi ha menys oxigen.

Quins records té de petit a can Soldevila dels Plans?

Un dels records que tinc, de després de la guerra civil, és de la cria. Entre una egua i un burro i una ruca i un cavall surt un animal híbrid, que és una mula. Les mules les veníem a València per llaurar els tarongers, però després aquest mercat va anar a la baixa i això va desaparèixer.

Tot el que suposa portar una casa de pagès deu haver canviat molt des de llavors. Què li expliquen els seus germans?

No tant. Ha canviat l’agricultura si tu vols. La ramaderia és sempre el mateix sistema. Abans tallaven l’herba amb la dalla, ara es fa amb màquines. La portaven amb carros, i ara la porten amb rulos o bales, amb màquines. La ramaderia, com que hi ha els animals, no pot canviar massa.