Cristina Bassons
“Vaig descobrir la paraula 'donja' i ja no me n'oblido”
Amant de les paraules i l’estratègia. 37 anys. De l’Hospitalet de Llobregat. En cinc anys ha passat de no conèixer el joc a guanyar campionats i presidir la Federació Internacional d’Scrabble en català.
Segona victòria a Encamp i guanyadora en altres campionats. És una crac de les paraules!
No... Hi ha gent que juga molt bé però va a pocs campionats. Jo vaig a tots perquè soc dinamitzadora de l’Scrabble. No em dedico a la llengua, soc maquetadora d’arts gràfiques, i sí que hi ha lingüistes o traductors, però també hi ha gent molt bona que són del món informàtic o enginyers. Com que has de tenir estratègia és millor tenir aquesta mentalitat més lògica. Potser saps moltes paraules però no les saps posar als llocs més indicats.
Hi ha una part d’estratègia i d’habilitat.
Exacte. El joc té tres peus: coneixement de les paraules, que a mesura que jugues en vas aprenent; estratègia, per saber els llocs més interessants per fer punts i per evitar que te’n faci l’adversari; i per últim atzar. Pots ser ser un jugador molt bo, però si et venen males fitxes et guanyarà un jugador mediocre.
Com va començar a jugar?
Només fa 5 anys. De petita no coneixia l’Scrabble però un dia per casualitat vaig llegir una novel·la que tenia tota una aventura al voltant del joc. Em va semblar curiós. Més tard vaig veure que organitzaven un concurs en una biblioteca i m’hi vaig apuntar. En vaig anar aprenent i una companya va tenir la idea de muntar un club a l’Hospitalet.
La va enganxar des del primer dia?
Sí, des del primer dia vaig pensar que feia per a mi. Són paraules, estratègia... sempre aprens coses noves. Per exemple, a Encamp, vaig descobrir donja i ja no me n’oblido.
El diccionari és un dels seus millors amics?
Sí, perquè el consulto molt. Com que faig tallers he d’ensenyar i la gent ens fa moltes preguntes sobre el significat de les paraules. Així que l’acabes estudiant per poder contestar.
És una bona manera d’aprendre català?
Sí, moltes vegades tenim persones que venen perquè ho consideren una manera d’aprendre català sense haver de fer gramàtica. Una paraula molt simple per a tu a ells no els sona. Als centres de normalització lingüística s’ha utilitzat molt per ensenyar català de manera lúdica.
Recorda alguna paraula especial que l’hagi ajudat a guanyar?
Més aviat recordo les que em claven a mi! Una noia un cop em va posar xalo i em va fer 100 punts! Vaig pensar: sí que xales, sí. Me l’has ben clavat!
I la paraula més estranya que hagi après?
L’altre dia vaig escriure un article sobre com allargar la paraula enze. I va sortir appenzell, que és un formatge suís.