Kevin Ribeiro
“Pots celebrar altres costums sense menystenir les teves”
Reivindicant Halloween. L’associació va organitzar ahir al bar restaurant Neverland un sopar temàtic ambientat en la festa més terrorífica. Una manera més de mostrar l’orgull friqui.
Per què un sopar de Halloween?
Bàsicament era una manera diferent de trobar-nos, sopar i passar l’estona amb algunes activitats: jocs de taula ambientats en el món de Halloween o amb protagonistes de llegendes mitològiques, videojocs, disfresses...
Com viu la polèmica entre partidaris de Tots Sants i de Halloween?
Part de la meva família és d’origen portuguès, i aquest dia més que una festa sempre havia estat una jornada trista, de reflexió, de pensar en els avantpassats i en els familiars que ja no hi són. Però jo no m’he involucrat gaire en aquestes celebracions tradicionals. I l’escola també hi ha influït força.
De quina manera?
A classe sempre fèiem la castanyada i Halloween, les dues coses, i això ha estat prou important per a mi per veure aquest dia com una festa en què pots celebrar i divertir-te amb altres costums sense haver de menystenir les teves.
Tot i això, molts critiquen Halloween per ser d’‘importació’.
Sí, són tradicions importades, però no crec que hi hagi cap problema que també es festegin aquí. El Nadal, tal com el celebrem avui en dia, també té molts elements forans. Respecto, però, que potser a gent de més edat, o més religiosa, no li agradi Halloween. I entenc que s’enfadin quan els nens van a demanar-los caramels a casa.
Què el va portar a formar part de l’Associació de Frikis?
Bé, primer de tot haig de dir que potser soc el menys friqui de l’associació... De tota manera, ser friqui no vol dir passar-se el dia jugant a videojocs o a jocs de taula, perquè al cap i a la fi tots en som.
Tots tenim alguna raresa...
Sí, algun hobby en què ens deixem la cartera i la vida, que és la nostra gran passió. Jo estava fora d’Andorra estudiant i sempre veia l’Associació de Frikis proposant de fer coses. I a mi m’agrada molt organitzar i participar en activitats. Vaig creure que podia ser interessant formar part d’aquest grup.
Vostè de què es considera friqui?
De diverses coses, però del cinema i de la música sobretot. I de la música de manera especial, de qualsevol tipus: m’agrada escoltar-la però també analitzar-la. La gaudeixo molt.
Ser friqui està ben vist avui dia?
Crec que, fins fa poc, el terme es feia servir erròniament, perquè la gent no sabia què significava. Ara mateix, aquest concepte està canviant completament. Per exemple, la seriedependència de moltes persones amb plataformes com Netflix està fent que molta gent tregui les seves passions enfora.
Surten friquis de sota les pedres.
Sí, i ho he pogut comprovar fa poc amb el llançament de la segona temporada d’Stranger Things. Al meu Instagram estic veient gent que no diria mai que seguiria aquest tipus de sèries i veig què hi està enganxada. I potser moltes persones són friquis sense ser-ne conscients.