“Andorra ja és clarament un país de bàsquet”

Vaig intuir que seria una experiència enriquidora parlar de bàsquet. Tinc la meva opinió sobre aquest esport, puc aportar el meu granet de sorra i, potser, el que dic no sempre és una veritat absoluta, perquè cadascú té la seva opinió (riu). He conegut noves persones d’aquest món.

Havia estat mai al Principat?

Sí! Aquí he vingut de vacances a esquiar algunes vegades. Personalment m’encanta la muntanya i tot el que hi està a prop m’apassiona. Tinc un record molt maco i a més sempre ens ha fet bon temps. Andorra és acollidora, la vida és bastant serena i m’hi sento realment bé.

La pilota taronja des de fa uns anys que aquí torna a enganxar.

Andorra ja és clarament un país de bàsquet. És cert que moltes persones l’associen amb la neu, encara que l’altre fort és alhora important, ja que mou la gent que sent passió darrere d’un equip. El MoraBanc Andorra fa correctament la feina d’aixecar els ciutadans i, en general, és una bona oportunitat per a tothom.

Què li sembla l’inici de curs que està quallant el MoraBanc?

Quan un conjunt ho peta durant una campanya és complicat afrontar la següent, arran que els mateixos jugadors, staff tècnic, directius, mitjans de comunicació, patrocinadors i afició posen més pressió i expectatives, normalment inconscients.

Tenint en compte l’experiència que l’avala, fins a quin punt el grup necessita temps per estar totalment adaptat?

Aquests processos poden ser rapidíssims o lents. En qualsevol cas, les plantilles que es renoven penso que fins per Nadal tenen marge de maniobra per polir detalls. Els mesos d’octubre, novembre i desembre serveixen per treballar dur, fer autocrítica del que no funciona i òbviament seguir per corregir-ho.

Vostè, com a francès, com veu l’Andrew Albicy?

El conec a fons perquè a París, anys enrere, vam coincidir. És un tipus de jugador que no n’hi ha gaires del seu perfil. És petitet i dins de la pista ha de jugar de manera intel·ligent amb les seves forces i únicament centrar-se en el que més bé se li dona. A més, té força física i mental, entén el joc i pot defensar fèrriament.

Com li va la vida a un esportista retirat que ha estat a l’NBA i té dues Eurolligues?

Soc un home tranquil i serè, després que el bàsquet m’hagi acollit tants anys. Tinc altres prioritats com llegir o descobrir món.

Tornarà a les banquetes?

No. La breu experiència que vaig tenir no em va agradar ni omplir. Segurament no és el meu lloc.