“Quan comences un ball nou costa entrar en escena”

És un espectacle de dotze balls i en combinem de tradicionals i altres que no ho són tant. Intentem riure’ns de nosaltres mateixos com a esbarts. No som els esbarts d’abans però intentem mantenir la tradició i alhora treure coses noves.

Hi ha algun tret de la coreografia que ens pugui avançar?

No puc avançar-ne gaires detalls, però farem una coreografia on l’espectador podrà riure molt. L’obra no serà la típica en què l’espectador aplaudeix.

Des de quan preparen l’obra?

La teníem preparada des de l’abril, però vam haver d’anul·lar la posada en escena i avui la tornem a agafar.

De quina manera s’afronta la posada en escena d’un espectacle nou respecte a les altres obres que ja havien pogut fer anteriorment?

Quan comences un ball nou estàs nerviós i costa quan entres en escena i veus tot el públic. Però alhora és una sensació d’orgull i satisfacció. Després, quan veus que la gent està gaudint, també t’ho passes bé. És cert que al principi pots tenir nervis a dalt de l’escenari, però si has assajat i has actuat en altres ocasions vas més relaxat i saps què has de fer.

Enguany també col·laboren amb La Marató de TV3?

Sí, l’entrada de dos euros serà el donatiu que es farà, i si algú vol aportar més també podrà.

Quantes actuacions els queden fins a finals d’any?

La d’avui serà l’última de l’any. Fa poc hem acabat les actuacions a diferents hotels del país.

Quants membres formen part actualment de l’Esbart Laurèdia?

En aquests moments som més de 100 persones i avui actuarem uns 40 aproximadament. Els més petits no hi prendran part.

Vostè està al grup dels bastoners i dels dansaires. Quin li agrada més?

Vaig començar amb els bastoners i després em vaig integrar també al de dansa. Faig les dues coses. M’agraden les dues disciplines i m’ho passo molt bé.

Què és el que el motiva més de formar part de l’Esbart Laurèdia?

És com una segona família que també passa a ser la primera. Treballem i ens ho passem bé. També aprenem coses noves. Abans de començar no sabia gaires aspectes tècnics, però després vaig aprendre a fer-ho, a motivar-me i a passar-m’ho bé.

Quin grau de compromís cal tenir per dedicar-se a l’associacionisme?

S’ha de tenir compromís, ganes i t’ha d’agradar. És una vocació i t’ho has d’anar a passar bé.

Ha rebut comentaris estereotipats pel fet de fer dansa?

A mi no m’ha passat, però sí que és cert que algun cop quan he dit que ballo algú es queda una mica estranyat i em pregunten si no jugo a futbol. Crec que en aquest aspecte estem avançant i cada cop se’n fan menys.