“M'agraden les històries que van més enllà dels ensurts”

És un repte escriure un relat que provoqui inquietud al lector. No hi ha so ni imatge i has de dedicar una especial atenció a traslladar les emocions dels protagonistes.

Li agrada fer por o passar por?

M’interessa explorar el tema de les pors perquè tots en tenim. Com a espectadora o lectora m’agraden les històries angoixants, que van més enllà dels ensurts.

Què l’atrau dels psiquiàtrics?

Vaig triar com a escenari un hospital psiquiàtric per la por irracional que ens provoquen aquests centres. El que de debò m’atrau són les malalties mentals, que encara continuen sent un tabú. Al relat s’hi barregen al·lucinacions amb una realitat fantasmagòrica que sols poden veure els pacients.

Aquest no és el primer premi que guanya. No s’ha plantejat mai escriure un llibre?

Sí, i tant, hi estic treballant. Tinc un parell de projectes en marxa.

De què es tracten?

Estic treballant en una novel·la i continuo escrivint relats perquè m’hi sento còmoda.

Es fan molts concursos literaris a Andorra o pocs?

La veritat és que Déu n’hi do els concursos que es fan. Això és una motivació per a molta gent.

Entén l’escriptura com un acte íntim o com una via de difusió?

Va començar com un acte íntim, com la majoria d’aficions. Però em vaig apuntar a un taller d’escriptura i vaig començar a tenir els primers lectors: els altres alumnes. I llavors guanyes un concurs i et publiquen el relat i la gent et comença a dir que l’han llegit. A poc a poc vas perdent la vergonya i et dius: doncs sí, jo escric i estic contenta que els altres llegeixin les meves narracions.

Animaria la gent que té l’afició d’escriure a publicar?

Si més no, els animaria a compartir els seus relats per poder tenir una altra mirada. Publicar no és fàcil. Per això també són importants els premis, ja que sovint es publiquen les obres.

Entén que hi hagi qui escrigui per guanyar premis?

Si algú té l’habilitat d’escriure només per a concursos i guanyar-los, doncs fantàstic. En el meu cas he escrit molt abans de presentar-me a un concurs.

Vostè és periodista. En què l’ha ajudat el seu ofici?

Quan vaig fer el taller, els altres em deien que jo tenia avantatge perquè ja sabia escriure. Però redactar una notícia o un reportatge és molt diferent a l’escriptura creativa. En periodisme, no inventes res, transmets la realitat. En literatura, pots partir de la realitat però la transformes, inventes, crees. Això sí, l’eina és la mateixa: el llenguatge. Amb això sí que m’ha ajudat.

Tot i així, té un passat molt audiovisual també.

Sí, segurament per això sovint penso els arguments amb imatges. Abans de posar-me a escriure el conte normalment ja tinc el tràiler al cap.