“Massa gent mor malament perquè no s'atén el seu dret”

Què s’entén per “mort digna”?

Una mort digna es produeix quan la persona decideix lliurement la manera i el moment en què vol finalitzar la seva vida, en especial quan pateix un deteriorament ir-reversible o un dolor crònic extrem.

La falta de salut és essencial per exercir aquest dret?

La salut i qualitat de vida. La nostra societat ha avançat molt en molts aspectes, però encara massa gent segueix morint malament perquè no s’escolta el pacient i no es respecta que la decisió de disposar de la seva vida és un dret reconegut per llei.

Arribat el cas, el metge pot al·legar objecció de consciència?

D’acord amb la legislació actual, el metge està obligat a respectar el dret de la persona malalta a rebutjar qualsevol tractament, malgrat que aquest sigui de suport vital. Quan s’aprovi una llei que reguli l’eutanàsia, aquesta sí contemplarà l’objecció de consciència del metge.

Quina és la posició de l’ajuntament de la Seu respecte d’aquesta qüestió?

Al ple es va aprovar per unanimitat donar suport i difondre la Llei d’autonomia del pacient i d’informació clínica, del 2002, on s’estableix el dret del pacient a limitar l’esforç terapèutic per mantenir les constants vitals i a rebre tractaments pal·liatius del dolor fins i tot en el cas que aquests tractaments escurcin el seu temps de vida. I també es va prendre el compromís de donar suport al Parlament perquè impulsi el debat sobre la despenalització de l’eutanàsia al Congrés.

En què consisteix la proposta?

És un acord pres el juliol passat a iniciativa de l’Associació Dret a Morir Dignament Catalunya, aprovat pels grups de la cambra a excepció del PP i Ciutadans, per demanar al Congrés dels Diputats, que és qui té la competència en aquest cas, de reformar el Codi Penal en relació a la despenalització de la mort assistida, en els supòsits establerts.

Què passa quan el malalt no té capacitat per decidir per ell mateix?

Tot major d’edat amb plenes facultats físiques i mentals té la possibilitat de signar un document de voluntats anticipades (o testament vital) on es declara la decisió sobre les atencions mèdiques que desitja o rebutja rebre en cas de malaltia terminal. Si el pacient no ha signat aquest document, la decisió correspon als familiars més propers, que hauran estat degudament informats de la situació per l’equip mèdic.

Tot i la legislació vigent, segueix sent una qüestió controvertida.

Cadascú pot tenir la seva manera d’entendre què és una mort digna, però com posar fi a la pròpia vida és una decisió personal i un dret individual que fins al 2002 no es reconeixia legalment. Penso que, com a societat, a Catalu-nya hem fet una gran evolució des de la quasi obligació moral a preservar la vida al dret a viure una vida de qualitat, i quan això no és possible, a enfrontar la mort d’una manera digna.