“És un orgull que un alumne del Lycée guanyi el dictat”

Quin va ser el camí fins arribar a la final?

La primera fase del Dictat nacional es va celebrar a totes les escoles i em van seleccionar. Ja vaig considerar important que em seleccionessin perquè com a membre del Lycée, que no té la llengua catalana vehicular, parlo majoritàriament a classe en francès.

I un cop a la final?

La mare no m’animava gaire. Em deia: “Considera ja guanyar el fet que t’hagin seleccionat d’entre tots el participants de la teva escola.” Només hi havia la meva germana que m’animava perquè ella també va ser finalista el 2012. Ella m’anava animant i al final vaig guanyar. No m’ho creia ni jo.

No pensaves poder guanyar?

Hi anava només a participar i a passar l’estona perquè ja està bé que un membre del Lycée pugui anar al Dictat nacional. No anava amb l’objectiu de guanyar.

Com va anar l’experiència?

Em va agradar molt. És productiu. Va ser un cap de setmana molt bo. I, a més, sempre podré dir que vaig guanyar el Dictat nacional. És una experiència satisfactòria que només pots fer dos cops a la teva vida. Si guanyes, bé, i si no pots participar i està bé. L’any passat em van seleccionar i no vaig guanyar.

I com deies abans, has guanyat un concurs de dictat amb una llengua, com la catalana, que no fas servir a l’escola com a vehicular.

Està molt bé. Els alumnes del Lycée fem poques hores de català comparat amb altres escoles. Per nosaltres és més difícil. Tenim un bon entrenament i bones classes de català, però no el practiquem tant. És un orgull que un alumne del Lycée guanyi el dictat i també ho és per a l’Escola francesa.

Hi ha una mena de competència entre els alumnes del Lycée i els de l’Escola andorrana?

No veig la final del dictat com cap tipus de competència. Era reunir tots els joves i concursar. Ningú no es va prendre malament que guanyés un alumne del Lycée.

Ets una persona a qui li agrada molt escriure i llegir?

M’agrada molt tant escriure com llegir. M’he presentat a diferents concursos, però d’escriptura no guanyo i de lectura, sí. Per exemple m’he presentat al premi Carlemany, en el qual s’han de llegir tres llibres, i després ens reunirem els seleccionats. Parlarem de cada llibre i al final guanyarà un. I aquest llibre es publicarà. Fa il·lusió que un autor pugui publicar el seu llibre.

I t’has presentat a cap concurs en llengua francesa?

No. Ho podia haver fet, però quan vaig saber que hi havia el de redacció de Coca-Cola ja era massa tard. Hi havia una fase a les escoles i després les millors redaccions podien anar a la fase final.

Vols ser escriptor?

De gran no m’imagino sent escriptor. El meu desig és estudiar medicina. La llengua podria ser una segona opció, però de moment de gran no vull ser escriptor o autor. M’agraden totes les llengües i si no m’agradés la medicina me n’aniria a llengües socials.