“El catastrofisme està de moda, però no parlarem tots anglès”

Quan em va tocar el servei militar a França hi havia una possibilitat de cooperació internacional i vaig escollir anar a llatinoamèrica. Vaig anar a Bogotà a fer classes de filosofia i ràpidament de lingüística perquè vaig entrar al departament d’Antropologia de la Universitat dels Andes. Allí vaig fer els meus primers passos amb les llengües indígenes.

I en això ja hi porta treballant uns 50 anys.

Sí, és que és un món absolutament fascinant. Només a Colòmbia hi ha 65 llengües indígenes. És una diversitat absolutament boja, amb llengües molt diferents, llengües tonals com el xinès, llengües que s’assemblen una mica al basc, llengües com el grec antic amb declinacions completes... I després tens maneres de viure i cultures molt diferents, camperols, nòmades...

Suposo que ha canviat tot molt des que vostè va aterrar al país.

Sí, quan hi vaig arribar em vaig adonar que eren molt menyspreats, que hi havia una mena de racisme fort cap als indígenes. Però són coses que han anat evolucionant. La societat s’ha democratitzat molt i ha reconegut bastant els drets de les minories ètniques.

Va treballar en la traducció de la Constitució a alguna de les llengües indígenes, oi?

Sí, ho vam fer en set llengües, moltes d’elles importants, vam cobrir pràcticament la meitat de la població indígena. Vam traduir només els articles fonamentals, els primers, els de definició de l’Estat, dels drets de les minories, dels drets humans en general. No vam entrar en detalls de funcionament de les cambres, per exemple. Es va aconseguir un apropament interessant, traduir un text reflex de la filosofia liberal europea i aplicar els conceptes a gent que encara viu amb rituals de fecunditat, d’ofrenes als Déus de les muntanyes... Va ser una experiència apassionant.

Quina és la situació actual d’aquestes llengües?

Depèn molt. Hi ha llengües que estan encara bastant fortes, parlades pel 85-89% de la població. N’hi ha que estan a mig camí, que són parlades per la meitat de població, i després hi ha cinc llengües que sabem que molt probablement desapareixeran d’aquí a 30 anys. I després hi ha un fenomen molt curiós, diverses comunitats que van perdre la seva llengua en èpoques passades i que amb la pujada del moviment indígena volen tornar a utilitzar la llengua dels avantpassats.

I en termes més globals, com veu la situació de les llengües minoritàries del món davant el fenomen de la globalització? Acabarem tots parlant anglès, al final?

No crec, ens agrada el catastrofisme, està de moda, però hi ha una realitat humana que manté la força de la llengua materna.