“Si s'anul·len les tradicions, les persones queden buides”

Es tracta d’una introducció força completa al budisme, a través d’una sèrie d’ense-nyances. Vist l’interès que hi ha a Andorra per aquesta qüestió, vam pensar que seria interessant organitzar el seminari.

Hi ha una idea errònia sobre el budisme?

En general, la concepció és força distorsionada, amb molts tòpics. Es veu més la part folklòrica que no pas la seva essència.

En tot cas, ha destacat que hi ha un interès social. A què es deu?

D’una banda que el budisme és, en certa manera, una moda. Però també hi ha una necessitat de canalitzar l’espiritualitat. La societat occidental ha tingut uns valors molt forts durant anys, que s’han acabat perdent perquè no han sabut donar resposta a les necessitats espirituals d’ara.

Valors que han quedat obsolets.

Sí, perquè potser eren molt adients fa 50 anys, però avui dia hi ha altres inquietuds: hi ha una globalització important, amb una major aproximació entre Orient i Occident. Això té avantatges, però també riscos.

Quins són aquests pros i contres?

El principal avantatge és que ens dona una visió molt més àmplia de com conduir les inquietuds espirituals. Però el risc és que aquestes inquietuds s’acabin mercantilitzant i esdevinguin una espiritualitat material.

És el que ha passat, per exemple, amb el Nadal?

Totalment: s’ha desvirtuat la idea del Nadal. La nostra societat ha convertit l’advent en el Black Friday. I quan les nostres tradicions mil·lenàries es veuen anul·lades, les persones queden buides, perquè se substitueix la cultura d’un poble pel màrqueting. Això porta a una gran frustració, perquè acumulem coses sense fi i mai n’estem satisfets.

I el camí és buscar l’espiritualitat en altres tradicions...

Sí, però tampoc hem de caure en l’error que ser budista és millor que ser cristià. L’important és que, fem el que fem, ho fem amb plena consciència i amb la motivació adequada, perquè un pot iniciar-se en el budisme i quedar-se només en la superfície, en la part esotèrica i mercantilista. Qui no té una imatge de Buda al menjador de casa?

En el seu cas, què el va portar a convertir-se?

Bé, jo vinc d’una família cristiana, molt creient. De fet tinc parents a Montserrat. I sempre que em fan aquesta pregunta els responc el mateix: el budisme em va donar unes respostes que al seu moment no em va donar el cristianisme. No vull dir que no hi siguin, simplement no les vaig saber trobar. I d’això ja en fa 35 anys.

Molta gent completa el procés?

No és gens habitual. Veus moltes persones interessades a acostar-se al budisme, però arriba un moment en què per continuar cal un compromís. I en la societat en què vivim hi ha molta necessitat d’espiritualitat però poca voluntat de compromís religiós.