“La capacitat d'aprendre el llenguatge musical és innata”

Aquest taller no està plantejat com una activitat per aconseguir cap efecte terapèutic concret, sinó que es tracta de compartir una experiència de benestar i proximitat a través de la sonoritat dels instruments i del contacte de les vibracions sonores amb la pell.

Fa servir bols tibetans i altres instruments ètnics. No serveixen instruments més habituals entre nosaltres?

Es podria fer amb altres instruments, però aleshores seria un altre tipus de tallers. Els bols tibetans tenen molts harmònics i amb unes característiques de duració del so que fa que siguin instruments molt indicats per transmetre un estat de calma i propiciar una experiència sensorial diferent del que estem acostumats. A més, l’afinació dels instruments que es fan servir aporta una riquesa musical molt interessant.

El taller s’adreça a infants fins a tres anys; perquè aquest límit?

En certa manera és fruit de la demanda. Fa un temps vaig posar en marxa un taller infantil per les escoles, Els sons de l’univers, una mena de conte sonor on es mostren diferents instruments ètnics i els alumnes poden experimentar la seva harmonia i vibració sonora. I com que m’ho demanaven per a nens cada cop més petits va sorgir la idea d’aquest taller, Sons per a nadons.

Així, no és una adaptació manllevada d’altres cultures?

És una creació meva, a partir de l’experiència de més de deu anys de treball en musicoteràpia.

La musicoteràpia, té un fonament científic?

En efecte. Cal un fonament teòric, a més d’un bon fonament musical, que és molt important perquè si els instruments no estan degudament afinats no s’assoleix l’efecte terapèutic desitjat.

Una mateixa música causa el mateix efecte a tothom?

No. L’efecte és diferent per a cada persona en funció de diferents factors, com l’entorn, les seves peculiaritats personals, o la seva “identitat sonora”, un concepte desenvolupat a final del segle passat pel psiquiatre argentí Rolando Omar Benenzon.

Defensa que tothom té una musicalitat innata, però veient alguns concursos a la televisió, no sé què dir-li, la veritat.

De la mateixa manera que tots tenim la capacitat innata d’aprendre a parlar, també tothom té una capacitat equivalent per aprendre el llenguatge musical, i la prova és que la música desperta emocions a tothom qui l’escolta. Tanmateix, el problema moltes vegades és trobar la manera de vehicular aquesta capacitat.

De totes les opcions que li ofereix la música, per què va triar la musicoteràpia?

Vaig passar diferents etapes fins a arribar-hi. De la musicoteràpia m’interessa el servei que puc donar a altres persones amb quelcom que m’apassiona. Fer tallers a escoles d’educació especial o per a gent gran, per exemple, són experiències molt gratificants.