Joaquim Galí
“És més difícil trobar els recursos que portar la moto”
Fill del subcampió d’Espanya Joaquim Galí, porta la benzina a la sang. Té 16 anys i en fa 11 que va començar sobre les dues rodes i ha tornat a competir després d’un temps aturat. A més, també esquia i és campió d’Andorra.
Ha disputat dues curses com a pilot convidat a l’European Talent Cup, quina valoració en fa?
No ha anat del tot malament perquè vinc d’una aturada important. M’he posat a un nivell alt en una categoria complicada, i poder arribar així de cop a estar allà, per a mi és molt. Òbviament, m’agradaria ser primer a cada cursa, però he de ser realista.
A l’última prova, a València, va tenir problemes de motor. Què li passa pel cap en aquell moment?
Quan vaig veure que era un tema de motor i no una errada meva, vaig sentir impotència, ràbia i tristesa, en especial pel meu pare i tota la gent que m’ha ajudat. Com a esportista fa molta ràbia estar rodant en temps decents i de cop veure que les possibilitats s’escapen i ja no pots fer res per solucionar-ho.
Quins projectes té de cara a la temporada vinent?
Encara és massa d’hora, però les meves expectatives són fer una temporada completa i arribar millor preparat del que ho he fet en aquestes dues curses.
També a l’European Talent Cup com enguany?
Al final, dependrà del pressupost que aconsegueixi, però la idea és repetir, sí.
És més difícil anar a 200 quilòmetres per hora sobre la moto, o buscar els recursos econòmics per poder competir?
Crec que la segona, perquè anar al circuit, d’alguna forma ja ho tinc après, i el tema econòmic no depèn només de mi.
Porta el dorsal 75 sobre la moto, per què?
No tinc cap número preferit, però quan em van donar la beca per córrer de petit, la meva moto portava aquest número i ara me l’he quedat.
També competeix en esquí i ha obtingut bons resultats.
Sí, amb el Club Pas de la Casa Grau Roig. Porto des de diumenge passat a Tignes de pretemporada fins avui mateix, i l’any passat vaig ser campió d’Andorra en categoria u18.
Podria triar entre el motociclisme i l’esquí?
Poder, podria, però m’estaries posant en un compromís.
És fàcil compaginar tot això amb els estudis?
Gens.
Però és bon estudiant?
Sent realista, no soc un geni dels estudis que treu deus, però no em van malament i vaig fent.
I té pensat què vol fer de cara al futur si no s’acaba dedicant a l’esport?
Alguna cosa tinc pensada, però ara mateix tinc un rebombori important al cap. Potser tiraria pel disseny d’automoció.