“El rap és una versió 'barri', per a tots els públics, de la poesia”

És molt difícil, de fet un pianista molt conegut a Girona em va dir que era una mena de Da Vinci del segle XXI. Avui en dia la gent no acaba de comprendre quan una persona fa moltes coses i res concret. Soc una mica de tot, però més showman que una altra cosa.

Quan va començar a rapejar?

Amb 15-16 anys, típic adolescent amb pares acabats de separar que té aquestes ganes d’expressar-se. El hip-hop va ser una mica la vàlvula d’escapament.

Escoltant les seves lletres al llarg dels anys podem veure l’evolució de la seva vida.

Sí, veus una mica les preocupacions que tinc a cada temporada. Amb 16 anys em preocupaven xorrades d’adolescent, amb 20 que no em deixaven entrar a una discoteca per anar vestit de raper, i a mesura que vas evolucionant et comencen a preocupar coses més socials o polítiques.

Què opina dels estereotips que acompanyen els rapers?

L’MTV, als 90 va fer molt de mal, perquè quan les grans empreses es van interessar en els rapers, van invertir molts diners i els rapers, uns nuevos ricos, van començar a sortir amb cadenes d’or, amb ties amb pilotes, cotxes cars... Tot això es va potenciar molt perquè van veure que era un circ interessant. I es va crear una imatge. El raper xungo, el que és xungo, ho és sigui raper o no. També pot ser un tio que escolta música clàssica i és xungo. Xungos n’hi ha hagut a totes les cultures, però no sé per què el raper és el xungo del barri.

El raper és un poeta?

Som uns poetes urbans. El poeta normal intenta buscar figures líriques diferents i nosaltres busquem un llenguatge col·loquial. Acaba sent una versió barri, per a tots els públics, de la poesia.

I com va entrar a l’univers de YouTube?

El 2013-2014 vaig tenir una depressió artística, vaig marxar a Londres, passava molt de temps sol i em ficava a l’ordinador i vaig començar a viure el fenomen dels Youtubers. Vaig dir, ‘però si tu pots fer això’, ho vaig provar, i el cinquè o sisè vídeo, que vaig fer un tutorial de com cantar trap, va ser un boom. En un cap de setmana vaig passar de 3.000 subscriptors a 10.000. Ara estic pels 64.000 gairebé.

Es guanya més diners així que amb el rap?

El rap a Espanya mai ha estat un bon negoci, sempre ha estat una música i una cultura minoritària, que mai ha arribat al mainstream, a la ràdio. Però no és que a YouTube es pugui guanyar molts diners, és la promoció que et dona, gràcies al canal hi ha gent escoltant la meva música a tot el món. Més que diners, el canal m’està donant treball, i el treball lògicament em dona diners.