“El que em motiva a seguir és el tracte amb el client”

Confiter artesà. On i quan va començar aquesta tradició?

La meva mare fa més de 25 anys que va començar a Aixirivall, a Sant Julià de Lòria. Ella va començar a fer-ho i ara jo l’he reemplaçada. Abans jo l’ajudava i ara ja s’ha fet gran i no pot i per això l’he reemplaçada.

Com treballen?

Vaig a la muntanya, prenc el saüc i elaboro un producte de salut amb aquest arbust de la manera que feia la gent gran d’Andorra ja fa més de 65 anys. Plego també les fulles d’avet i faig el xarop d’avet. Després vaig a veure els pagesos quan és el temps de la fruita per comprar-ne i fer melmelada. I també vaig a la muntanya a buscar fruits com són els gerds o els nabius per tenir-los a casa. Vaig a buscar bolets a la muntanya i els asseco. Faig mel.

I tot li ve de la mare.

Sí, va ser ella qui va començar i va ser ella qui m’ho va ensenyar tot. A ella no li va ensenyar ningú. Sempre ha estat una persona molt emprenedora i va començar pel seu compte.

Quants productes tenen?

Molts. Jo no miro una llista dels productes que faig. Quan hi ha una cosa que s’acaba intento fer-ne de nou. I també depèn molt del temps, perquè si no tinc el producte hi ha coses que no les puc fer. Aquest any ha plogut poc i no hi havia nabius i he fet una confitura nova. Vaig fent productes diferents, innovant. Ara, per exemple, tinc de cireres sense sucre i abans no en tenia.

Com està anant la fira?

Anem venent. Hi ha algun client de sempre que en veu i compra. També tenim carpa a la Fira de Santa Llúcia de Sant Julià perquè m’ho van demanar.

Com ho fan la resta de l’any?

No tinc botiga, ni venc a botigues, tot i que m’ho han demanat. A mi el que em motiva a seguir és el tracte amb el client. Havia tingut clients de tota la vida que ja no els tinc perquè per desgràcia s’han mort i turistes que saben que faig aquests productes, venen, en compren i hi tornen.

Hi ha relleu en la producció artesanal d’aliments?

És una feina que cansa molt. Jo continuo perquè m’agrada i em motiva quan un client torna i em diu que li ha agradat molt. Però jo tinc 56 anys i algun dia ja no ho podré fer. I a la meva filla no li agrada. A Sant Julià, per exemple, he contractat una persona i em costarà més pagar-li les hores que estigui a la fira que la caixa que faré. Ho faig per fer poble i país.

Era tradicional a Sant Julià i Andorra vendre aquests productes?

La meva mare n’ha estat la pionera. Després molts l’han copiada. Però jo no hi tinc res en contra. El sol surt per a tothom i espero que els vagi bé. A Andorra les produccions són molt limitades. I en el meu cas ara soc una sola persona i costa molt de fer.