“En el voluntariat són els altres els que m'aporten”

És una passada. Saps l’alegria que t’aporten? Quan fas una cosa t’ha d’agradar i si t’agrada ho transmets, i això a totes les feines.

I per què classes de francès?

A mi sempre m’ha agradat. Quan era joveneta, i et parlo d’anys que en faré 64 [riu], em vaig apuntar a l’Aliança Francesa i quan m’havia matriculat del segon any ja em vaig atrevir a donar classes a gent del poble, soc d’Artesa de Lleida, i sempre he tingut aquesta coseta.

I l’idioma va tenir a veure amb la seva arribada a Andorra...

Vaig venir de casualitat, fullejant el diari buscaven un recepcionista en un hotel que sapigués francès i hi vaig trucar. Era un dijous, sempre me’n recordaré, i la resposta va ser: “Quan pots començar?” Havia de ser un mes i al cap de dos em truquen de casa per demanar-me què feia, i vaig dir: “Em quedo.” I en fa 40 anys.

I aquí va tornar a donar classes?

Sí, de tant en tant algú em demanava de donar-li un cop de mà. Recordo una noia que havia de presentar-se a la selectivitat i tenia tot el francès suspès i era el mes d’abril. I va aprovar amb un set i escaig.

Devia ser una gran satisfacció.

Sempre dic que tinc tres passions en aquest món: les filles, en tinc dues, el ball i el francès. I ara el voluntariat, que és una riquesa tan gran...

Fa francès però no és l’únic voluntariat que fa.

També col·laboro amb la Creu Roja. Em vaig jubilar l’any passat perquè no em trobava bé, em vaig trencar el peu a l’estiu i vaig pensar: “És un senyal” i vaig decidir retirar-me. I llavors gent del meu voltant em va demanar que per què no m’implicava amb la Creu Roja.

En què hi ajuda?

Per exemple, a acompanyar els avis quan fan sortides. I quan et diuen gràcies penses: “No, gràcies a vos­altres”, són ells els que t’aporten tanta riquesa, tanta saviesa...

El voluntari dona, però també rep?

Jo no aporto, són ells els que m’aporten a mi, a les classes de francès, a la Creu Roja, a l’Assandca. Em van ensenyar que no s’ha d’estimar la gent pel que et dona sinó pel que és i això es perd, o s’ha perdut. Ara, també diuen que el jovent és un desastre....

I hi ha voluntaris joves?

Molt jovent, parlo sobretot de la Creu Roja, que és el que conec més. A la Massana, també.

Això parla en positiu de la societat.

És molt gratificant, a mi m’ha donat vida.

Quant de temps dedica al voluntariat?

Doncs quan em criden.

La jubilació no li ha donat per avorrir-se, vaja.

No [somriu], al contrari. Es curiós però anava amb bastó fins al setembre, feia tres anys i mig, i em van advertir que havia de canviar de xip perquè si no acabaria per no poder moure’m i ho vaig fer. I el voluntariat m’ha donat aquesta via d’escapament.