“No mengem per sobreviure, sinó per sorprendre'ns”

M’hi vaig començar a dedicar als 16 anys per guanyar diners. Després, el cap d’estudis de l’escola del gremi de pastisseria de Barcelona, Tomàs Ortega, em va donar la possibilitat de fer classes i em va transmetre la generositat amb l’ofici. Em va fer despertar l’interès.

Com és que es considera un divulgador gastronòmic?

Des dels 24 anys que imparteixo classes. N’he fet al gremi de Barcelona i he dut a terme cursos de formació ocupacional i de formació professional. He compaginat la meva feina al sector amb la docència.

Per què va decidir fer classes?

M’ho demanava el cos i m’hi sentia a gust. M’interessa més ense-nyar una persona que està en risc d’exclusió social i veure com obté una feina abans que ser reconegut.

Va tenir l’oportunitat de treballar en el casament de Ferran Adrià. Què li va aportar professionalment?

No m’ho creia. El xef Christian Escribà es va encarregar de muntar un espectacle per a la boda. Aquell dia, els cambrers anàvem disfressats de Lluís XIV. Professionalment, va ser un regal.

Quins consells dona en els cursos que duu a terme sobre snacks i tapes?

Intento obrir finestres i demostrar que tot és possible en l’elaboració. Ara estic presentant un sorbet de pizza Margarita. Has d’intentar sorprendre i generar il·lusió. Ja no mengem per sobreviure, sinó per gaudir i sorprendre’ns.

Per tant, l’objectiu d’un cuiner és sorprendre?

Sempre busques sorprendre. Per a mi, un acte gastronòmic, un àpat o un càtering és una obra de teatre. Tot són actes. Hi ha tempos i el xef n’és el director. Pots anar fent sentir diferents emocions als actes i aquí hi juga tot. Els colors, l’espectacle, els gustos. Els cambrers també hi tenen un paper important.

Quin és el seu plat preferit?

El fricandó de la meva mare. Penso que les grans cuineres són les que tenim a casa, perquè han heretat una cultura gastronòmica. Després, els professionals juguem amb aquestes bases.

És veritat que agraden més els plats dels altres que els que un pot cuinar?

Sí, perquè les olors t’embafen. Per tastar les seves elaboracions, el cuiner Carles Gaig se n’anava a una altra sala perquè hi hagués un altre ambient.

Té previst fer altres cursos més enllà del que s’acaba avui?

Sí, la idea és fer-ne un de postres, de cuina vegetariana... La idea és fer cursos seguint el calendari gastronòmic. Estic molt agraït al Centre Cultural per poder-los fer.