“El públic es troba dins del pessebre, n'és protagonista”

L’obra va recuperar-se sota la direcció de la Irina Robles i la Jèssica Casal, les meves millors amigues. Des de joveneta he fet teatre amateur. Així que m’ho van demanar sabent que els diria que sí perquè m’agrada moltíssim fer cosetes d’aquestes.

Les primeres sessions del pessebre del 2017 es representen aquest cap de setmana. La gent que no hi hagi anat mai, què hi trobarà?

És un pessebre teatralitzat que respecta l’obra que va crear i escriure Esteve Albert. Cada any hi ha alguns canvis, però.

Quines novetats hi ha enguany?

Aquest any hem incorporat un canvi molt maco, que és la incorporació de ritmes que formen part d’un espai sonor que creem els mateixos actors. És un canvi molt guapo perquè no s’havia fet mai. A part, també s’hi pot trobar un joc de llums i de tarimes on fem els canvis d’escena. És tot molt dinàmic, molt en moviment. El públic es troba dins del pessebre i se’n sent protagonista.

Així, tot i que és un pessebre vivent, no estan gaire quiets.

No, gens. És el guió que va escriure Esteve Albert, adaptat. Hi ha les ofrenes que es fan al naixement. Tu quan entres al pessebre et trobes en una ciutat, amb els decorats, els actors que estem enmig entre la gent i els moviments entre escena i escena. El públic s’hi troba enmig i hi participa.

Quants actors són?

Som uns quaranta entre nens i adults, a part de la gent de l’esbart Santa Anna i dels alumnes de l’escola de música del comú.

Amb quina antelació assagen?

Aquest any hem començat més tard, a final d’octubre. Ho partim en caps de setmana. Amb la nova direcció d’Ester Nadal i Boris Cartes ens ha donat temps, la manera de fer els assajos ha estat molt àgil.

Els decorats i el vestuari també s’han hagut de preparar?

Sí, però el vestuari ja està molt estudiat dels anys anteriors. El primer any va ser una mica més caòtic, perquè no teníem cap referència d’attrezzo o roba. És un pessebre que es feia als anys cinquanta i es va recuperar el 2013, a la part alta d’Escaldes-Engordany, a la cruïlla amb l’església de sant Pere Màrtir.

Quin és el seu paper?

(Riu). Faig d’una pastoreta que es diu que fa l’andorrana. És una pastora saberuda que s’assabenta de tot, amb cert bon nivell econòmic.

Per com ho diu, es podria dir que és com una autoparòdia?

No. Però abans el paper l’interpretava un home, que era un pastor més xulesc. Jo no ho soc tant. Sí que deixo caure que com a bona andorrana amb la meva presència al pessebre n’hi ha prou.

Quins altres papers ha fet en teatre?

Bé, he anat fent cosetes molt amateurs. La meva professió és la prevenció de riscos. La feina no m’ha permès dedicar-m’hi.