Àlex Arnó
“Hi ha pares amb més ganes de fer activitats que els fills”
El Saló de la Infància d’Encamp va obrir portes el 27 de desembre passat i ho va fer celebrant la 26a edició. Àlex Arnó, tècnic del comú encampadà, ja hi era quan es va celebrar la primera edició, i l’ha vist evolucionar aquest quart de segle.
“Hi ha pares amb més ganes de fer activitats que els fills”
Va veure néixer el Saló de la Infància fa 26 anys. D’on va sorgir la idea?
La va tenir la consellera Olga Areny, que volia muntar un Saló de la Infància com el que es feia a Barcelona. Es va posar en contacte amb una empresa d’Andorra, que era del Guillem Salvador. Era una època que al Principat s’hi feien moltes fires. El comú posava uns diners i aquesta empresa es dedicava a buscar patrocinadors. Em recordo que també hi participava el Diari. Amb les impressores d’aquella època els fèieu una fotografia als nens perquè fossin part d’una portada. També hi havia l’aleshores STA i la Creu Roja.
Es feia al mateix lloc que ara?
Sí, però el complex esportiu encara no estava acabat. Era un temps en què participava tot el personal del comú. Érem 70 o 80 treballadors i hi participaven tots els departaments que hi havia en aquell moment. Aquells primers anys només es feia al poble d’Encamp. No és des de fa uns 15 anys que es fa també al Pas de la Casa.
Com ha evolucionat el Saló?
Els canvis que ha fet la canalla han fet evolucionar el Saló. Abans eren coses més manuals i ara preval més la tecnologia. Continuen havent-hi els inflables de tota la vida, però els canvis a nivell de simuladors han estat importantíssims. Hem passat de portar-ne un a portar-ne un munt, i de tot tipus.
L’oci dels nens ha canviat molt.
El públic del Saló de la Infància són nens i hem de pensar en el que volen els nens. Però hi ha tallers que no han canviat en 26 anys, com és el del maquillatge. I encara els agrada saltar, els ponts tibetans i les tirolines. O el típic futbolí o flipper de fa 50 anys. Fa 3 o 4 vam portar màquines Arcade i els nens les miraven i al·lucinaven amb uns gràfics que per a ells són prehistòrics. Qui sabia jugar era el pare i no el nen.
Els pares a vegades potser s’ho passen millor que els fills.
Hi ha pares amb més ganes de fer activitats que els fills. Quan hem portat inflables molt grans, que es poden llançar fins i tot adults, veus pares i els has de dir: s’hi pot llançar, no hi ha cap problema. Hi ha activitats que veus que els pares se les miren amb ganes de participar-hi. Hi ha simuladors de cotxes espectaculars. Diem als monitors que si veuen un pare desesperat que el deixin. En aquest cas és el nen que li explica al pare com funciona.
En tindrà moltes d’anècdotes.
Recordo un any que el Saló va durar deu dies. L’últim dia, ja tancat, tot el personal va començar a cantar amb el karaoke que hi havia. Però ens vam oblidar de tancar els altaveus exteriors i es va escoltar tot fora. I el dia abans d’obrir, tots provem les màquines.
Els nens d’ara, tenen imaginació?
Un nen sempre tindrà imaginació. Posa-li una màquina i hi anirà. I si fas que jugui amb Lego, també funcionarà molt bé.