“Una bona foto et fa pensar més enllà de la imatge”

És cert que hi ha una idea molt estesa de la fotografia com a art documental, però aquesta és tan sols una de les seves funcions possibles. En els darrers treballs he volgut donar la volta precisament a aquesta idea i fer de la fotografia un vehicle per recrear imatges més surrealistes, sorgides d’un imaginari fictici, irreal, que interpel·la l’espectador perquè tregui les seves pròpies conclusions.

Els jocs de simetries són la gènesi d’aquest imaginari que esmenta?

És un dels recursos que he fet servir perquè des de la seva aparent senzillesa em permet representar imatges que semblen an­dròmines d’un altre món o, com a la sèrie Tòtem, éssers fantàstics amagats a la natura que ens envolta.

El que fa té cap relació amb allò que proposa en Joan Fontcuberta en els seus reportatges fotogràfics inventats?

El treball d’en Fontcuberta em va sorprendre molt quan vaig entrar a la facultat de Belles Arts. M’agrada el que proposa, però no té res a veure amb el que faig actualment, perquè ell utilitza com a rerefons una al·lusió constant al que deia abans de la fotografia com a art documental i jo no.

La fotografia digital li ha facilitat l’experimentació amb noves línies de treball?

M’ha ajudat força, sí; però anteriorment ja havia experimentat amb fotomuntatges a partir d’imatges treballades sobre el paper fotogràfic en blanc i negre.

El que també ha facilitat la digitalització de la fotografia és que tothom sigui fotògraf ocasional; què en pensa, d’aquest fenomen?

És cert que la fotografia s’ha democratitzat força els darrers anys, i això em sembla molt positiu perquè t’obliga a pensar i a fer coses diferents que potser en unes altres circumstàncies no t’hauries plantejat.

Què és per a vostè una bona fotografia?

Una bona fotografia és aquella que fa pensar més enllà d’una simple imatge bonica.

Quan fa balanç del camí que ha seguit des que va acabar els estudis a Belles Arts, què troba a faltar?

Vaig anar a Barcelona perquè volia fer cinema. A Belles Arts em vaig matricular en l’especialitat d’imatge i so i allà vaig redescobrir la fotografia. En general, estic satisfet del que he fet fins ara, però no renuncio a poder rodar una pel·lícula algun cop.

Ha fet un bon nombre d’exposicions individuals i col·lectives, la major part de les quals als circuits locals; costa molt trobar llocs per exposar a altres ciutats?

També he fet algunes exposicions a Barcelona, a Andorra, a Puigcerdà... però potser sí que és més fàcil trobar ocasions d’exposar a la Seu, perquè al capdavall és la meva ciutat.