“Hem de valorar que tenim la sort d'organitzar Mundials”

L’anterior president, el Josep Puntí, em va comentar que volia plegar, que ja feia molts anys que ho era, volia dedicar-se a la família i havia estat pensant en mi perquè amb el pas dels anys m’havia anat involucrant més i justament ara estava organitzant jo la gala dels FIM Awards. Suposo que ha vist que m’hi he implicat i que podia ser la successora.

És de les poques presidentes de federacions. El seu cas destaca per ser en un esport com el motociclisme.

És un esport molt masculí. Però jo no ho trobo tan estrany. La gent m’ha anat insistint en el tema, que sigui dona fa com goig i la gent n’està més orgullosa. És cert que al principi de tot va ser una mica difícil perquè hi vaig entrar el 2001 com a comissària de medi ambient. Era jove, dona en un món d’homes i parlant de medi ambient en un món de gasolina. Va ser complicat. No em feien gaire cas perquè era com una policia del medi ambient.

I més endavant, li van fer cas?

De mica en mica les coses es van normalitzant i ara ens tenen molt respecte. Els pilots, com Marc Márquez o Laia Sainz, són ambaixadors de medi ambient. És una cosa molt normal i vull creure que amb les dones passarà igual i no serà tan estrany veure que una pot ser presidenta.

Quins són els propers reptes per al motociclisme andorrà?

La junta és la mateixa i tot és continuista. Hem tingut la sort que finalment, amb una mica de pressió dels pilots, tornarem a tenir Mundial. De vegades donem per fet que sempre toca, però en realitat, no. Hem de valorar que tenim la sort d’organitzar Mundials. Som un país molt trialer, però per les característiques que tenim no podem fer MotoGP i l’enduro és molt difícil.

Andorra podria arribar a acollir algun esdeveniment que no sigui el trial o la gala FIM Awards?

Podríem recuperar la supermoto, que vam tenir un Mundial fa uns anys. El d’enduro ja és més difícil perquè quant a medi ambient és més complicat que sigui tan sostenible com el trial.

Si finalment s’hagués perdut el trial, hauria estat un cop dur per a la federació i per al país?

Més que res per Sant Julià, perquè socialment aporta molt i dona molta vida a la parròquia. Però, bé, ja teníem un pla B amb un Campionat d’Espanya.

Hi ha bona relació amb el nou promotor?

Sí. Ara és com si ho portés una empresa i ha suposat canvis pel que fa a organització, però l’objectiu de tots és que el trial creixi i dins d’aquest objectiu sempre volem col·laborar amb tothom.

Ja ha deixat la seva etapa com a atleta al 100%?

Sí, després d’una lesió de gairebé un any és difícil tornar-hi. Ja vaig fer un canvi de vida, vaig entrar al món de les motos, que m’ha engrescat molt, però tot i així faig el meu esport cada dia. El món de la competició és molt sacrificat i no em plantejo tornar-hi.