Josep Travé
"L'edifici pot ajudar a calmar una mica el dolor"
Amb el projecte ‘Adéu’ ha guanyat el concurs d’idees del tanatori, el primer premi des que l’any 2011 van formar tàndem amb Eloy Sánchez. Parafrasejant la cançó de Lluís Llach ‘Que tinguem sort’ volien un edifici “net i clar”.
L'arquitecte Josep Travé
Els tanatoris són tristos pel que succeeix a dins, però es tracta de treure dramatisme a l’edifici?
Ho havíem parlat amb les primeres idees, què volíem que fos. I sempre havíem dit que volíem un edifici clar. No el volíem dramàtic, que t’enfonsés més. Per això hem treballat els patis de llum, que hi hagi una mica de natura, que qui hi va s’hi trobi a gust.
L’arquitectura ha de dir coses?
L’arquitectura pot dir el que volem que digui. Podem dir que la mort és molt negra, inclús forçar el sentiment, o podem ajudar, que és el que hem intentat nosaltres, a calmar una mica el dolor.
La ubicació els ha ajudat?
La parcel·la és atractiva per ubicar el tanatori i les sales de vetlla perquè és cèntrica i accessible però després, de cara a la funció pròpiament de les sales de vetlla, era complicat: és un carrer molt transitat, l’hospital al davant enfosqueix una mica l’espai, era difícil de treballar. Però hem intentat crear el nostre propi entorn.
El projecte es diu ‘Adéu’, interjecció plena de significat.
Quan treballàvem el projecte se’ns va ocórrer i vam pensar que anava molt en la línia de la proposta, que al final és la d’un edifici molt funcional que serveix per això, per dir adéu.
És el primer cop que s’endinsen en la concepció d’un edifici d’aquesta mena. Què és el que treballen més al despatx?
El que fem bàsicament és edificació residencial i últimament, en aquests temps que hem passat de crisi, sobretot rehabilitació. I això és al que ens dediquem tant aquí a Andorra com a Girona.
Què signifiquen els concursos d’idees per als despatxos?
Fins i tot encara que no guanyis com a despatx és una motivació, et fa avançar, pensar en la teva feina és un moment que gaudeixes. En aquest cas del tanatori, pensar en una funció més pública de l’arquitectura. A banda d’estar molt contents per guanyar, ha estat una molt bona experiència.
Dissenyar el tanatori ha suposat un canvi de xip molt important respecte a la feina habitual?
Al final l’obra és obra, el que sí que canvia és la idea, però per la resta, ni la vam voler ni és una construcció d’aquestes molt complicades amb sistemes extravagants o que no s’han vist mai. És una construcció bastant senzilla. Volíem un edifici pròxim, si en entrar la gent s’hi pot trobar com a casa haurem aconseguit el nostre objectiu.
Tenen despatx a Andorra i a Girona.
Estem associats amb l’Eloy Sánchez, que havíem estudiat junts, i ha estat la manera de poder esquivar una mica la crisi, tenir aquesta ambivalència de treballar aquí i a Girona.
La situació millora?
Té visos d’anar millorant. No crec que torni mai la bogeria que va ser el boom immobiliari, i esperem que no torni. Però en el moment aquest tan dur del 2011, quan vam començar amb l’Eloy, era un desert.