Judith Pampalona
“Ara hi ha gent que crea un negoci sense ni viure aquí”
La capacitat d’arrelament dels immigrants per emprendre 32 anys, d’Andorra la Vella. Ha estudiat les estratègies que utilitzen els emprenedors estrangers d’Andorra per sortir-se’n. Les xarxes de contactes, el més important.
“Ara hi ha gent que crea un negoci sense ni viure aquí”
Andorra s’ha construït amb gent de fora?
Això és el que jo em pensava, però si mires les proporcions els andorrans no són una minoria, estem mig mig, tot i que guanyen els immigrants. Em pensava que a nivell empresarial seria així, i és al contrari: la majoria són andorrans.
Els immigrants són treballadors.
Sí, generalment sí.
Això vol dir que costa prosperar?
No crec que sigui per això, sinó perquè en un moment donat la legislació impedia que els immigrants fessin un negoci. S’havien de quedar aquí vint anys algunes nacionalitats i deu unes altres.
I si no?
Doncs si ho volien fer abans necessitaven o un prestanoms o un soci majoritari andorrà.
Per tant molts no podien emprendre?
Pel que he pogut veure ells arribaven, es posaven a treballar i al cap de pocs anys tenien una xarxa de contactes amb gent del país prou sòlida i de prou confiança com per tenir un soci o un prestanoms.
No llançaven la tovallola.
No, la gent ho intentava i se’n sortia.
El prestanoms, un signe d’identitat quasi.
Sí, la figura del prestanoms era habitual i en molts casos era una activitat remunerada.
Però això va canviar.
Va durar fins al 2012, massa temps. Vaig poder comparar què passa quan un immigrant té una legislació a favor o no.
I com ha canviat la cosa?
Ara hi ha gent que ni tan sols viu aquí que està creant un negoci. Amb la llei antiga els emprenedors estaven molt més arrelats a Andorra, i amb la nova llei estan molt més arrelats a fora però sempre tenen contactes aquí.
És el més important per a ells?
Sí, són el capital més important d’un negoci. Els emprenedors immigrants ho valoren molt.
I el més dificultós?
La llei, els obstacles legals era la principal dificultat que tenien. També la integració. El fet de ser estranger a un lloc petit on la gent està molt arrelada, però no tant.
La teoria diu que els immigrants es fan amb immigrants.
Exacte, la teoria és aquesta, i també diu que els immigrants necessiten una xarxa tant d’autòctons com d’immigrants i que els autòctons no ho necessiten tant, però aquí això no es produeix.
Va ser una de les conclusions destacades de la seva tesi.
Sí, perquè un empresari immigrant pugui tenir èxit necessita tenir contactes amb nadius, compatriotes, altres grups d’immigrants i gent de fora del país. El que passa aquí és que els andorrans tenen la mateixa estructura. Per tant a Andorra la teoria es desestima completament. L’arrelament mixt és necessari de manera estructural.