Cristina Gamboa
"Treballem l'arquitectura des d'un àmbit més social"
Treballa en una cooperativa amb els companys d’estudi. 32 anys. Forma part de la Cooperativa Lacol i participa aquesta tarda a la conferència ‘Models alternatius d’accés a l’habitatge, de la promoció al projecte’.
Cristina Gamboa
En què es diferencia una cooperativa d’habitatges d’un despatx tradicional?
La feina és pràcticament la mateixa però canvia l’estructura interna. Aquí treballem catorze caps, les taules estan al costat les unes de les altres, no entenem els despatxos com a elements diferenciadors sinó com a espais plurals. Aquí no hi entren els egos.
Aleshores, d’aquí no en sortirà mai ni un Norman Foster ni un Jean Nouvel.
És que tampoc ho busquem. No sentim que una persona representi més que el col·lectiu. En cada projecte, cadascun de nosaltres aporta la seva feina i el seu coneixement. L’arquitectura no és individual, sinó col·lectiva. Som l’antítesi dels grans noms.
El model de les cooperatives d’habitatges està en creixement?
La necessitat de tenir una casa o un pis és un greu problema global, ja que a la majoria de llocs hi ha una manca d’espai que fa que pugin els preus i l’habitatge passi a ser un element d’especulació. Les cooperatives podem ajudar, en aquest sentit, i fer que l’habitatge torni a ser un dret social.
I són rendibles, en l’àmbit econòmic?
Existeixen experiències en l’àmbit rural que amb el temps han permès retornar els crèdits per la compra del sòl i de la construcció, però en una gran ciutat, amb el preu dels terrenys, és poc viable.
Una cooperativa es pot permetre el cost d’una parcel·la?
Normalment, no. Nosaltres treballem principalment amb sòl municipal cedit. A Barcelona, per exemple, hi ha un gran projecte entre l’ajuntament i les cooperatives. Ells van cedir dues parcel·les per fer pisos i ja han decidit ampliar-les a cinc. A la nostra manera, aconseguim d’alguna forma donar un retorn a la societat.
I internament, com es prenen les decisions?
Les cooperatives tenen una estructura horitzontal i assembleària. La veu d’un val el mateix que la del costat. Treballem l’arquitectura des d’un àmbit més social i ho fem des de diferents àmbits, com ara l’urbanisme o les polítiques d’habitatge.
Quin és el futur de l’urbanisme?
A Barcelona, per exemple, l’habitatge s’entén com un procés de mercantilització i d’especulació. Nosaltres apostem per sistemes constructius sostenibles i respectuosos amb el medi ambient.
En el disseny dels edificis, els inquilins tenen veu?
Molta, ja que entre tots decidim el disseny dels espais públics o de com volen que siguin els pisos. Junts fins i tot podem parlar del mobiliari que tindran.
I aquesta tarda explicaran aquest sistema a Andorra?
Exacte. El COAA ens va convidar perquè donéssim a conèixer les noves maneres de participació que proposem i a introduir el concepte d’habitatge cooperatiu. La solució al problema de l’habitatge no passarà mai per un projecte individual, en canvi, si el desenvolupem, podrem ajudar molt la societat.