“Imagina la guerrilla del Che Guevara amb Twitter”

Va ser un moviment totalment imprevist. Les protestes van esclatar en una França en plena etapa de creixement econòmic i van suposar una sacsejada cultural i de valors socials. Els joves van lluitar per la llibertat personal i van donar-se a conèixer a la societat en general conceptes força ignorats fins aquell moment com el moviment d’alliberament de les dones.

La seva lluita va traspassar fronteres?

Sí, i tant. Un aspecte molt interessant del maig del 68 és que va ser un moviment transnacional i va afectar el jovent de molts països d'arreu del món. Des de Txecoslovàquia, amb la primavera de Praga, fins a Mèxic, amb un moviment que a l’octubre d’aquell mateix any va aplegar estudiants universitaris, obrers i intel·lectuals.

El moviment va estendre’s per tot el món i sense xarxes socials, avui dia una cosa així sembla impossible.

La transnacionalitat va ser, com el mateix maig del 68, molt inesperada i llavors no hi havia xarxes socials. Això fa encara més sorprenent la rapidesa amb la qual va estendre’s el moviment. Avui dia les noves tecnologies han potenciat moltíssim les protestes. Imagina qualsevol esdeveniment de fa 20 anys amb les xarxes socials tal com funcionen actualment o imagina la guerrilla del Che Guevara amb Twitter.

Les protestes van afectar la República Francesa?

L’Estat era molt fort en aquell moment i va resistir bé. A més, el moviment es va quedar sense energia en un mes i mig. En aquest sentit cal tenir present que fonamentalment va ser una revolució dels costums. És a dir, realment no va ser una temptativa d’assalt amb probabilitats de derrocar el règim francès. De fet, la República i els partits més tradicionals van sortir reforçats de tot plegat.

Tot va passar ara fa just 50 anys, què en saben els joves?

No en saben quasi res i és una llàstima. Els que tenen inquietuds socials, sí, però la gent jove que no està gaire motivada no té gaire idea de temes com aquest o de les protestes contra la guerra del Vietnam. Són coses que veuen com a història antiga.

Però en els darrers anys hem viscut coses que recorden el maig del 68 com, per exemple, el 15-M.

El maig del 68 i el 15-M tenen similituds, és evident, però hi ha una gran diferència entre ambdós moviments. El francès va aparèixer en una època de prosperitat, aquesta és la gran paradoxa del maig del 68. En canvi els indignats van sorgir en una situació de crisis econòmica brutal i amb una fractura social sense precedents.

La democràcia agraeix moviments socials com aquests?

Sí, són saludables perquè sacsegen els fonaments de la societat i aporten noves idees que acaben integrant-se. Abans del maig del 68 no hi havia partits ecologistes o feministes, a partir d’aquell moment tots els partits van integrar als seus programes temes com la dona o la immigració.