“Viñales és una persona amb un estat físic envejable”

Com es va ficar en el món de la bicicleta?

Vaig començar a cór­rer als vuit anys i vaig competir a Argentina fins als 24, quan em vaig casar i va néixer la meva filla. Des de llavors m’he dedicat a entrenar i dirigir corredors, sobretot en velòdroms. Quan vaig venir a viure a Andor­ra, el 2002, em vaig posar en contacte amb l’ACA i em vaig liar una altra vegada amb el ciclisme a Andorra.

Un equip amb Maverick Viñales sembla garantia d’èxit.

En principi sí. Era una cosa que portàvem lluitant de fa molt de temps des de l’ACA, perquè els corredors que trèiem de la base els havíem d’ubicar en un equip de Catalunya i al final es desmotivaven. Era un esglaó que ens faltava per culminar la feina que anàvem fent amb els més petits.

Què és el primer que va pensar quan va saber que es feia l’acord amb Viñales?

Va ser una gran alegria per a mi. És un somni per als qui estem al darrere, tant el Gerard (Riart), com la gent de la junta, que apostem perquè els nois competeixin a alt nivell, però faltava aquest puntet. Va ser bonic, sobretot quan van comptar amb mi per al projecte.

Com ha vist Viñales en la seva faceta de ciclista?

L’he vist molt bé. El vaig conèixer l’any passat en una sortida amb el club, i a part que és competitiu, és una persona amb un estat físic envejable.

Per què creu que Andorra no ha arribat a tenir un corredor de primer nivell amb aquestes car­reteres al país?

Jo penso que ens faltava just això. Una persona que confiés en nosaltres i que li agradés el món del ciclisme, amb la possibilitat de muntar una cosa com aquesta que aspiri a més. És el cas del Maverick, que té ganes de treballar i de poder dir algun dia que tenim un equip pro. Calia algú que ajudés perquè hi ha molts nois que tenen les condicions però després acaben treballant. A casa diem que és un esport car que el practiquem els pobres (riu).

Creu que en un futur es pot arribar a un corredor que estigui a un nivell elevat?

Sí, els nois tenen la qualitat. Potser ens falta quantitat i han d’aprendre molt, però estic sorprès de la pretemporada que estan fent perquè els veig molt implicats i és el que m’agrada.

Quin nivell d’importància té el ciclisme a Andorra ara que ha crescut tant?

A nivell personal, per a mi ho és tot. Aquest és un país on els professionals venen a viure perquè hi ha unes condicions perfectes per entrenar i viuen en alçada. A més, és un país molt maco per visitar en bicicleta.

La gran quantitat de ciclistes professionals es pot notar a l’hora de pujar el nivell dels cor­redors d’aquí?

Si els nois surten a entrenar amb ells poden aprendre coses específiques, però al final el ciclisme és un esport individual i els que són molt bons sobresurten i els altres són companys d’equip.