“El que més em satisfà és dir a un pacient que està curat”

Per què va decidir especialitzar-se en hematologia?

Per diferents circumstàncies de la vida que són molt complexes. Jo estava fent la residència a l’hospital Karolinska d’Estocolm, seu del comitè que atorga el Premi Nobel de Medecina, i quan vaig acabar la residència al centre hospitalari necessitaven anatomopatòlegs per treballar.

I quan va tornar de l’estranger, va seguir vinculada en aquesta especialitat.

Quan vaig tornar, al doctor Elías Campo, director d’investigació al Clínic de Barcelona, li va fer gràcia que hagués estat a l’hospital Karolinska. Ell em va oferir fer un doctorat en hematopatologia i en va ser el meu tutor.

Vostè ha tingut una experiència dilatada a l’estranger. Què li ha aportat com a especialista?

Sí, he treballat a l’hospital Saint Thomas de Londres i al Saint Peter’s. He viscut al Regne Unit, als Estats Units i a Suècia. Quan vaig venir aquí em va permetre veure la xarxa d’hospitals a nivell internacional i em vaig quedar sorpresa de les estratègies i col·laboracions específiques que té el SAAS amb hospitals com el Clínic de Barcelona o el Vall d’Hebron.

I quin record en guarda de l’hospital Karolinska?

Treballar al Karolinska va ser un veritable privilegi perquè em va permetre constatar que la investigació i la recerca són molt importants perquè ajuda en la diagnosi de les malalties.

En quin espai de temps es poden aplicar els resultats de les investigacions als tractaments?

Avui en dia, en un període de tres anys pots aplicar els estudis de la recerca als pacients. El més important és que els estudis beneficien els pacients i t’ajuden a contestar les preguntes del dia a dia.

Creu que la branca d’hematopatologia atreu menys que altres en l’àmbit de la medicina?

En general són pocs perquè la diagnosi és molt complexa i complicada.

En el desenvolupament de la seva feina, quin és el moment de màxima satisfacció?

El moment que més em satisfà és quan em porten una biòpsia d’un pacient que ha patit un càncer molt agressiu i li dic que no té càncer i que està curat.

Malauradament, segons les estadístiques, la mortalitat en els casos relacionats amb el càncer de sang és elevada.

La lluita contra el càncer de sang és constant, no hem acabat i hem de seguir mirant cap endavant. Actualment, i a nivell mundial, el 50% dels casos es curen. Hi ha càncers de sang amb supervivència molt alta i altres de més específics el pronòstic dels quals no és tan bo. Nosaltres intentem aplicar la recerca per entendre millor els casos.

I què la va motivar a dedicar-se a la medicina?

Volia ajudar la gent. Tots els pacients tenen dret a la millor diagnosi possible, i el SAAS i l’hospital de Meritxell estan fent un gran treball en això.