“Si mai arribem a saber qui som serà a través del passat”

Doncs, ara que ho diu, no me n’havia adonat. El títol no es refereix a megàlits recents, és clar, sinó a monuments inèdits, dels quals no hi havia cap referència.

Com és que han passat inadvertits fins ara?

En molts casos es tracta de monuments malmesos o incomplets, les restes dels quals resulten difícils d’identificar per raons molt diverses com ara la transformació natural del terreny o per l’acció humana, o, com en el cas dels tarters, perquè han estat vulnerats de vegades des de l’endemà mateix d’haver estat erigits.

Com es planifica una recerca d’aquest tipus i fins on intervé la casualitat?

En aquestes recerques rarament et trobes res amb què no comptaves. Sovint és la gent del país que et crida l’atenció sobre alguna formació curiosa del terreny… els topònims (el terme arques, per exemple) també són un bon indici per començar la recerca. I, d’altra banda, l’excursionisme ha estat històricament una font d’informació molt important pel que fa a la capacitat d’observació del territori.

La distribució geogràfica dels megàlits trobats, suggereix cap hipòtesi sobre el seu origen?

En general, és complicat donar una explicació plausible de per què un monument es troba en un lloc i no en un altre, perquè cor­responen a una forma de vida que costa d’imaginar. De vegades es pot conjecturar que tenen relació amb el territori d’un assentament humà més o menys estable; però també en trobes a forts pendents, que et fan pensar que són allà per la visibilitat, potser com a senyals d’una xarxa de camins.

Com acaba un professor de matemàtiques cercant megàlits als Pirineus?

Tot plegat va començar fa uns anys com una afició que de mica en mica em va anar absorbint. Ara ja fa cert temps que estic jubilat com a professor i m’he fet el propòsit de recórrer els monuments megalítics de Catalunya.

I això el va dur a l’Alt Urgell.

L’Alt Empordà i l’Alt Urgell són les dues grans regions megalítiques de Catalunya, pel que fa a la quantitat de monuments. Tot i així, i tot i que els coautors de l’article coneixen molt bé les valls de la comarca, l’Alt Urgell ha estat relativament poc explorat fins ara, en part perquè és un territori difícil de recórrer.

Com s’explica, la singularitat de l’Alt Empordà i l’Alt Urgell?

Perquè són les vies de penetració (marítima i fluvial) en la península més evidents. Podem trobar patrons semblants a la costa gallega i portuguesa i als grans cursos fluvials de França.

El 2016 va col·laborar en l’exposició: ‘Quan les pedres ens parlen. El megalitisme a Catalunya’. Què ens diuen, les pedres?

Sovint ens plantegen interrogants sobre nosaltres mateixos. Si hi ha cap possibilitat que mai arribem a comprendre qui som, serà segur a través del coneixement del passat.