“Hi ha més consciència per adoptar hàbits saludables”

Els tallers han tingut molt bona acceptació. Et sens com un cuiner i un formador i tens molt de suport. La gent va ser molt amigable i quan vaig arribar a casa em vaig sentir molt satisfet que s’ho haguessin passat bé i que haguessin après coses a nivell de cuina i de nutrició.

Creu que la gent agafa més consciència d’agafar hàbits saludables després de participar en aquests cursos?

Als cursos que s’han organitzat hem tingut un 98% de dones i quan surten del curs el que diuen és que faran una recepta o l’altra perquè els ha encantat. No necessites ser un gran xef per cuinar.

I la societat en general es preocupa per cuidar-se més?

Jo crec que hi ha molt creixement del fast food però hi ha un sector de gent que vol cuidar-se, que és una franja d’edat que va dels 28 anys cap endavant. Els més joves van més al menjar ràpid, barat i fàcil. Sí que hi ha un augment de consciència per adoptar hàbits saludables. Dins del meu grup d’amics i familiars s’informen sobre això per ells mateixos.

Què n’ha après vostè d’aquests tallers?

A força de treballar amb gent amb coneixements molt alts aprens. També intento aprendre en aquests cursos, i traslladar la paciència de la meva mare i de la meva àvia. Intento agafar i barrejar coses, fer bogeries. L’important és, sobretot, estar content a la cuina. Es nota molt si una persona ha fet un plat amb bon humor, amb amor.

Fa temps que treballa en l’àmbit de la cuina biològica?

Fa quatre anys que col·laboro amb el Marc Gil, que és dietista a l’hospital Nostra Senyora de Meritxell i vam començar a fer cursos sobre menjar saludable. Des d’aleshores en fem i actualment hi continuo col·laborant.

El fet de ser cuiner l’ajuda a cuidar més l’alimentació i vigilar més el que menja?

No acostuma a ser així. Amb la vida que porta un cuiner es menja molt ràpid, a vegades fins i tot de peu. És una mica dur. Ara s’està posant de moda l’slow food i tota la conscienciació de vigilar amb el que es menja.

Vostè destaca que de les mares i les àvies se n’aprèn la paciència a l’hora de fer un plat?

Sí, es nota molt quan per exemple mimes les llenties de tota la vida, les bàsiques. I es nota molt quan te les menges. Quan han estat fetes ràpidament es nota que no s’ha tingut el temps de fer un bon sofregit, de rostir bé la carn.

Per què va decidir dedicar-se a la cuina?

Al principi va ser una opció. Era una de les coses que m’oferien i a la qual jo veia que m’hi podria dedicar. Vaig decidir provar-ho i la veritat és que em va agradar molt. Sempre he fet coses a casa i sempre he estat a la cuina amb la meva mare. Sempre m’he interessat molt per aquest àmbit i a la meva àvia també li he demanat moltes coses.