CÉSAR CANALES

“La sobrevaloració és el major risc a la muntanya”

Aquest vespre (21 hores, Auditori Nacional) fa una conferència al Cicle de cinema de muntanya i de viatges sobre la gestió de riscos a la muntanya.

“La sobrevaloració és el major risc a la muntanya”

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

D’on li ve la passió per la muntanya?

Soc un noi estrany. Vaig començar a anar en bicicleta en totes les categories fins a aficionat, però vaig haver de deixar de competir en començar a treballar. Llavors vaig començar a córrer i com que Conca és una ciutat amb boscos i muntanyes vaig començar a anar per allà, i després ja vaig aficionar-me a l’esquí de muntanya i l’alpinisme.

Ve molt a Andorra?

Sí, és un dels meus llocs preferits des que la vaig descobrir l’any 1991. Intento venir dos o tres cops l’any i m’encanta.

Quina és la seva muntanya preferida?

No ho sabria dir. La Font Blanca sempre m’ha semblat espectacular per les vistes i quan està totalment nevada em sembla d’una bellesa espectacular. Però també m’encanten Pal i Arcalís.

Què veurem a la conferència d’aquest vespre?

La meva idea és desgranar els fets que has de tenir en compte per preparar una activitat a la muntanya, sigui quina sigui, tant en coses que pots controlar tu com en les que no pots.

Quin és el risc principal que podem trobar a la muntanya?

Depèn de l’època, però per mi el principal és la sobrevaloració que fem de les capacitats pròpies. Ens veiem massa bé, que pot ser bo, però a vegades ens posa en algun embolic. I després, d’altres com hipotèrmia, cops de calor, no estar ben preparat físicament o no triar el material correcte.

Creu que en general se li té poca por o respecte a la muntanya?

Per mi hi ha dos tipus de comportament, el muntanyenc de tradició que sap com és i, per sort o per desgràcia, els nous aficionats a la muntanya. Com que s’ha popularitzat tant per l’accessibilitat que té, creiem que per portar instal·lat Alpify al mòbil ja estem protegits.

Molts cops s’acusa els munta­nyencs d’imprudents.

Al practicant d’esports a l’aire lliure se l’ha de fer responsable de les seves activitats, però també s’ha d’ensenyar. Moltes vegades diem que són irresponsables i jo penso, algú els ha ensenyat?

Com es pot solucionar aquesta falta de prevenció?

L’important és la docència. Ensenyar i fer veure, mitjançant una actitud activa per part de tothom que pinti alguna cosa en aquest món, que necessita una sèrie de condicions prèvies, però donant-li aquestes condicions, no esbroncant-lo perquè s’ha equivocat.

Hi ha institucions que multen gent quan comet imprudències. Què n’opina?

No hi estic d’acord perquè desitjo que la gent vagi a la muntanya. Soc metge vinculat a temes esportius i de salut, i qualsevol activitat física et protegeix de moltes malalties. Em sembla una barbaritat que una administració multi una persona que surt a fer una activitat física que fa prevenció primària d’algunes malalties, perquè de sobte hi hagi una tempesta o cometi una errada.

tracking