“Per ser bon pirotècnic has de tenir molta imaginació”

Uf! És impossible saber-ho. Són molts anys, amb molts bolos cada any, i amb molta pólvora a cada bolo.

I cada cop més gent a la colla.

Ara som 56, que poden arribar als 80 o 100 segons els col·laboradors necessaris en cada ocasió. Per al vintè aniversari vam arribar a aplegar 150 persones.

Deu ser complicat moure aquesta gentada, i més si heu de carregar molt atrezzo. Com us en sortiu?

D’atrezzo no en portem gaire, si no és que ens demanen de fer algun muntatge especial. Cadascú es preocupa de la part que li toca, i la clau perquè tot surti com cal és tenir molta paciència i un bon equip. I en el nostre cas comptem, a més, amb un seguit d’empreses col·laboradores que ens ajuden molt.

Tot plegat va començar a Castellciutat. Vostè hi era des del principi?

La colla va néixer de la mà del Joan i del Roger, que eren uns apassionats del foc i van engrescar un grup de gent, petit al principi, que es va estrenar per Sant Joan. Jo m’hi vaig afegir amb 9 anyets, i d’això ja en fa vint.

Amb 9 anys ja jugava amb foc?

Vaig entrar-hi com a timbaler. És cert que la pólvora em tirava més, però fins que no vaig fer els 18 anys no m’hi vaig poder dedicar.

Què distingeix un bon pirotècnic d’un que no ho és?

Un mestre em va dir una vegada que el secret per ser un bon pirotècnic és tenir molta imaginació. I hi afegiria que per ser-ho en una colla de diables cal tenir moltes ganes de treballar, de passar-s’ho bé, i ser una mica friki.

Al març sereu una de les poques colles que aniran al primer concurs d’enceses de Catalunya.

Sí. Es va fer un sorteig per triar dues colles de cada vegueria i vam tenir la sort de sortir escollits.

En què consisteix el concurs?

Hi ha dues proves. A la primera, cada colla ha de fer una encesa general a partir d’un pressupost limitat. La idea és veure qui fa l’encesa més xula amb menys recursos. A la segona, haurem de fer una encesa general sense saber quin material tindrem fins al moment mateix de començar.

Com es decideix qui guanya?

Com que és el primer cop que es fa el concurs, no tenim cap referència del que valorarà el jurat. Ara, si fos pel meu criteri, jo miraria qui ha aconseguit els efectes més divertits, qui ha fet la millor combinació, la posició o la coreografia dels diables...

Vosaltres ja sabeu què fareu?

Sí, ja ho tenim!

Me’n faria cinc cèntims?

És clar que no! Cal mantenir la sorpresa fins al darrer moment.

I de les celebracions de l’aniversari, me’n pot avançar res?

No puc revelar-ne res, però sí que li puc dir que ja estem movent els fils d’una activitat molt especial per a la festa major de la Seu.