“Els polítics riuen però els fem passar vergonya”

Sempre m’ha agradat participar en els actes de la parròquia i en aquest espectacle, primer ho vaig fer com a col·laborador i després d’un temps vaig decidir implicar-m’hi més i també pencar més a la comissió.

Quina diferència viu entre participar o ser membre de la comissió de festes?

Quan ets col·laborador fas la part més divertida. Et disfresses, actues i sempre gaudeixes de les activitats, però quan ets a dins de la comissió veus la feina dura. Has d’anar a parlar amb moltes persones, veure espectacles que creguis que poden quedar bé i, si és el cas, contractar-los.

La seva vocació sempre va ser la justícia?

No, ni de bon tros. Fa molts anys que hi participo però sempre ho havia fet com a contrabandista, i ara ja en fa tres que vaig canviar de bàndol i soc un dels jutges. Ara per ara no tinc la intenció de canviar i en el futur, ja ho veurem.

Pres o executor, què prefereix?

Les dues coses m’agraden i són divertides. Quan ets contrabandista et mous per la muntanya, fugint de la policia, però quan ets jutge tens més pes a l’obra. Això sí, has d’aprendre uns diàlegs molt més llargs (riu).

A Encamp no saben què és el pànic escènic, oi?

Segur que no. En el meu cas, no és pànic, però sí que és veritat que no estic acostumat a ser el centre d’atenció en un acte tan multitudinari com aquest. També dic que com més temps ho faig més còmode m’hi trobo.

Quina és la característica més destacada del judici?

La sàtira és l’eix vertebrador de la funció. Aquest any vam fer referència al cas BPA i el conflicte català. La gent riu molt i ens felicita per la nostra imaginació.

Parlant del cas català, Puigdemont i Junqueras hi van ser, oi?

Van jugar un petit paper, sí. Bromes a part, vam rebre algunes crítiques per part d’independentistes que se sentien molestos. A nosaltres no ens preocupa perquè fem sàtira de tothom, del govern espanyol, també, i dels nostres polítics, igual.

I quin polític andorrà va rebre?

Aquest any, l’Esther París, per les retallades que s’han fet a la parròquia. Expressem les malifetes de tot l’any i les coses que no agraden però sabem que un cop allà, els polítics també riuen, encara que els fem passar una mica de vergonya.

Sembla que any rere any l’espectacle es consolida.

El Carnaval és un moment per deixar-ho anar tot i si és amb humor, millor. L’èxit es veu reflectit en la quantitat de gent hi va. Cert.

Que tenen els joves encampadans que són tan transgressors?

No ho sé, som així i ja està bé. Hem crescut amb activitats com aquesta, el Crash Car o el Ral·li sorpresa de la festa major. Són activitats divertides que t’animen a participar i ja et dic que tenen el futur garantit per a anys.