Sergio Würth
“Bolívia és un dels països més pobres de Llatinoamèrica”
Treballa per a la infància bolivariana. Aquest andorrà va renunciar a una vida en el sector dels negocis per dedicar-se a erradicar la pobresa infantil dels carrers de Bolívia.
Com sorgeix la idea de Cooperand?
Tot va començar l’any 2004, quan la meva dona, la Carla, va decidir fer un voluntariat i va anar a parar a Bolívia. Li va agradar tant que va decidir repetir.
Com va conèixer la Carla?
A la Carla la coneixia de jove, però la vaig retrobar l’any 2009, un dia abans que ella marxés en un dels seus viatges a Bolívia. Em va explicar les tasques que hi desenvolupava amb els nens del carrer. Al cap d’un mes la vaig anar a trobar per veure en primera persona què passava.
L’amor...
Sí (riu). Em vaig enamorar de Bolívia i de la Carla. Fins aleshores treballava als Estats Units, vaig deixar tot el que tenia allà. Va ser un any de transició, vam decidir que jo vingués a Andorra i vam muntar l’ONG l’any 2010.
Què fan des de l’ONG?
Podríem dir que tenim quatre potes. Fem projectes humanitaris i de desenvolupament, sensibilització, gestionem una cadena d’apadrinament i portem voluntaris als estius.
Quines accions fan sobre el terreny en els projectes humanitaris?
Tenim dues facetes clarament diferenciades: educació i teràpies. Educació perquè els nens tinguin sortides laborals bones, a banda d’oficis. L’altra pota és la teràpia, perquè tots els nens porten unes motxilles terribles: maltractaments, abusos, addiccions...
Com ho porten a terme?
Gràcies una altra ONG que treballa sempre des d’allà. Són un orde religiós dels salesians. De manera conjunta organitzem diverses llars d’infants. Avui en dia són 7 llars d’acollida amb 180 persones treballant.
Quin és el principal problema dels infants a Bolívia?
Hi ha molta pobresa. Bolívia és un dels països més pobres de tot Llatinoamèrica. Té una renda per capita baixíssima i no hi ha recursos. Hi ha una forta migració del camp a la ciutat i molts barris desatesos.
Per què hi ha tants infants al carrer?
Molta gent que emigra a la ciutat no aconsegueix feina i marxa deixant els nens tirats. Les famílies d’allà tenen uns graus de desequilibri brutals, són molt masclistes i els nanos són els que paguen la factura.
Una societat desestructurada...
El tema de la dona allà és molt dur. Quan hi vaig arribar l’any 2009 a la Carla li preguntaven si jo la picava gaire, perquè vegis fins a quin punt està normalitzat el maltractament, ja assumien que la maltractava.
Quina és la decepció més gran que ha tingut?
Quan hi ha nens que passen per la llar i tornen al carrer.