“El nostre projecte és obert, basat en la curiositat i el joc”

És una cançó que canto, gairebé, com si l’hagués escrita jo. Tota la lletra em representa. Per mi és una de les millors cançons de l’Ovidi Montllor i no s’esgota.

‘A la vida’ és l’única cançó de ‘Verbena’ que hi ha al disc, tot i l’èxit d’aquell primer EP.

Ens agrada pensar que el nostre projecte és obert, basat en l’experimentació, la investigació i sobretot en la curiositat i el joc. Per això en cada nou treball intentem fer alguns passos cap a llocs que ens interessin.

El disc també ha estat acollit amb força elogis. A què atribueix aquesta bona rebuda?

Crec que és una proposta complexa i completa enfocada en la música però també en el concepte. Vam intentar que cada cançó tingués una entitat pròpia. També hi ha la nostra particular visió a l’hora de reformular el tradicional duet de veu i guitarra. Quan veus el directe costa de creure que només hi hagi dos instruments dalt de l’escenari.

El títol del disc fa referència a la troballa a Burgos d’una tomba en una cuneta. Com va condicionar aquests succés la producció del disc?

És una fossa comuna del franquisme que va ser exhumada farà tres anys. Quan vaig llegir la notícia em va impactar moltíssim i vaig pensar que en el nostre repertori, creat a partir de gravacions de camp i de fonoteques digitalitzades, s’hi podia incloure un tractament de la memòria més incòmode com és el tabú de les fosses comunes. El títol té molta entitat perquè explica molt la nostra relació amb les cançons i amb el nostre imaginari a l’hora d’escriure i de crear. A més, era una cançó que havia escrit tota jo i que havíem compost amb el Marcel i això també era una novetat en el nostre projecte.

A ‘La gent’ canta: “La gent no s’adona del poder que té.” De debò ho pensa?

Sí que ho penso! Sovint menystenim la nostra capacitat individual, però sobretot en l’àmbit col·lectiu. Són dues potències que el món on vivim s’encarrega molt bé de mitigar.

Diu que no es vol quedar en la mirada nostàlgica que evoca la música tradicional, però a les seves cançons la desmemòria i el passat són molt presents.

Crec que les nostres cançons parlen del present i sobretot d’una manera de relacionar-se amb el temps. No només amb el passat, també amb el futur. Al disc hi ha un arc d’emocions ampli.

També afirma que vol reproduir les relacions que generava la música tradicional. Com es fa això a través de la xarxa?

La xarxa avui dia és un espai d’intimitat que forma part de la nostra quotidianitat a uns nivells profunds. Diem les coses importants per WhatsApp, veiem les notícies del món al llit quan ens despertem o abans d’anar a dormir a Facebook... Per mi, la xarxa és una cosa molt íntima.