“Cada inversor necessita un assessorament diferenciat”

L’assessor financer el que fa és aconsellar el client en tot el que són les seves inversions perquè aquestes estiguin alineades amb la seva possible percepció de risc i els nivells de liquiditat i de rendibilitat que desitja obtenir. És a dir, quan una persona té uns estalvis, l’assessor el pot orientar i dir-li, tenint en compte el perfil de risc que pot assumir, cap a quines inversions es pot decantar.

Quan apareix aquesta figura?

El client, per definició, no té el coneixement financer suficient dels vehicles d’inversió. És aquí on apareix la figura de l’assessor financer per acompanyar-lo i fer-li la millor recomanació quant a la inversió a realitzar.

Tothom necessita un assessor?

Qualsevol persona que tingui un estalvi el que vol és que li doni una rendibilitat. Ho pots tenir en un compte corrent, però en el moment que vulguis realitzar una inversió, ja sigui de 5.000, 10.000 o 20.000 euros, pots acudir a un assessor financer. Aquesta figura a Andorra i a tot el sud d’Europa és poc coneguda, però als Estats Units, per exemple, hi ha més de 100.000 assessors financers registrats. Només acabar els estudis ja tenen un assessor que els va acompanyant al llarg del temps en les seves inversions. Aquí, al sud d’Europa, no ens hem acostumat a aquesta figura perquè l’hem trobat tapada en el gestor bancari, però no tenia els coneixements necessaris.

Com decideix on s’ha d’invertir?

Hi ha tres factors importants a l’hora de decidir-ho. La capacitat de risc que és que capaç d’assumir la persona, quan necessitarà els diners que ha d’invertir i la rendibilitat que vulgui obtenir. Cada inversor necessita un assessorament diferenciat.

La crisi ha portat els clients a perdre la confiança en els bancs?

Totalment. El client ha perdut molta confiança en els bancs. Potser no tant en el punt de vista d’aquell inversor que ho feia en un fons i que coneixia molt els mercats. Quant als petits estalviadors, era el banc qui recomanava on fer les inversions. I, amb tota la bona intenció, per exemple, li col·locava uns bons del banc.

Un exemple són les preferents.

Sí, van ser els bancs els que les van oferir als clients. No dic que els directors ho fessin amb mala intenció, però era un producte que havia de tenir una rendibilitat molt alta i al client no se li va dir que si anaven mal dades ho podria perdre tot. El paper d’assessorament que havia de fer el banc s’ha vist com escombrar cap a casa.

Las normativa respecte a la transparència què comportarà?

Li posaré un exemple: si una dona de 80 anys inverteix a 10 anys i en un fons tecnològic, hi haurà d’haver un document on signi que entén clarament la inversió.