“Hem ajudat a construir un pou i enguany, una escola”

Segurament una mescla de les dues. Sempre he volgut viatjar i quan vaig saber que una caravana volia portar material a llocs del Mar­roc on tenen tota mena de necessitats m’hi vaig apuntar.

És el tercer any que el farà, per tant en tenia 15 el primer. A qui va enganyar per fer-lo?

Al meu pare, és clar (riu). Li vaig dir que seria una experiència que només faríem un cop a la vida, que podria conduir per les dunes del Marroc, i així el vaig convèncer. Ara és un dels nostres patrocinadors i, a més, enguany també he enganyat la mare.

Quin material porten?

Una mica de tot. Abans de sortir fem un estudi de les necessitats que tenen els pobles per on passarem i, en funció d’això, portem material escolar, sanitari, d’higiene o simplement roba.

Interactuen amb la gent a qui porten aquest material?

És el més important. Pensi que no només entreguem el material i marxem, sinó que hem ajudat a construir un pou i enguany, una escola. Hem recaptat diners per fer-la i els habitants ho agraeixen ensenyant-nos el que no veuríem si anéssim de turisme.

Veuen ‘l’autèntic Marroc’?

Sí, és clar. També passem per Mar­ràqueix o per altres ciutats conegudes però la feina important és la que fem en pobles amagats a l’Atles, per exemple. Allà no hi va gairebé mai ningú, excepte el raid solidari.

Quanta gent hi participa?

A les anteriors edicions vam ser entre 40 i 50 persones, però aquest any hem comès un error i ens hem despertat una mica tard. Només som 20 però fins a l’abril encara s’apuntarà més gent, segur. Des d’aquí llanço un missatge a qui vulgui acompanyar-nos que ho faci, que viurà una experiència única i irrepetible.

Digui-li al seu pare això.

(Riu) Doncs ell està molt content i ja li dic que fins i tot és patrocinador, així que aportarà diners per al projecte però, a més, qualsevol persona que ens vulgui ajudar amb material ho pot fer en uns punts de recollida que hem repartit pel país.

Quina experiència destacaria del que ha viscut?

Recordo un any que seguíem un cotxe amb persones de la Fundació Privada Tutelar. Van tenir una avaria i com que som com una família, un dels nois va seguir el raid al nostre cotxe. Compartir amb ell el viatge va ser una experiència única.

Què li aporta aquesta experiència per repetir-la tres cops?

Humanitat. Una vegada em vaig enfadar molt perquè no tenia el mòbil que volia i en tornar vaig pensar, quina ximpleria! Moltes vegades pensem en coses materials i oblidem que hi ha persones que tenen molt menys.