ROSA ALLEGUE
“Amb paritat entre homes i dones el PIB creixeria l'11%”
Dia internacional de la dona treballadora. Ofereix avui (19.30 h, Hotel Centric) la conferència ‘Mujer y visibilidad: la asignatura pendiente’, en l’entrega dels premis a les empreses andorranes que apliquen polítiques d’igualtat de gènere
Quins són els esculls amb què es troben actualment les dones per ascendir al món laboral?
Hi ha diferents motius. Un és estructural, perquè encara que les dones representin el 60% dels llicenciats, no tenen visibilitat ni models anteriors. Qui s’imagina que una dona pugui ser presidenta a Espanya si no n’hi ha hagut cap? Després també hi ha la mentalitat institucional de protegir la dona perquè cuidi de la família i finalment la mentalitat cultural en què la dona té la doble responsabilitat de cuidar de la família i aportar un sou.
Quina situació hi ha a Andorra pel que fa a les polítiques de paritat?
M’he adonat que és un país petit i em sembla molt bo per aplicar-hi coses ràpides. Quan arribes a l’alta direcció passa el mateix que als països occidentals. Als llocs més de base gairebé hi ha més dones que homes però costa que les dones arribin a ocupar alts càrrecs. Crec que en els temes de corresponsabilitat i d’igualtat no només s’hi han d’implicar les dones, sinó també els homes.
Quin rol tenen les dones en les decisions diàries?
Les dones prenen més del 50% de les decisions diàries soles mentre que l’home només en pren el 6%. En decisions diàries com ara fer les compres la dona és qui decideix més.
Hi ha estudis sobre els beneficis d’una major paritat?
Es diu que el PIB podria créixer un 11% a tot el món si hi hagués paritat entre homes i dones. És una tendència que s’està estudiant. Incorporar dones aporta noves maneres de pensar i quan tens un equip el més normal és que sigui multidisciplinari. El més lògic és que en un consell d’administració hi hagi gent gran, joves i dones perquè et donen una visió més general i pots decidir molt millor.
Des de quina edat es dedica al món de les finances?
Des dels 18 anys. Vaig anar a Alemanya per fer una formació dual i després em van contractar a Siemens Espanya.
Vostè té experiència com a ballarina. Què li ha aportat a la seva feina actual?
Vaig treballar al ballet clàssic de Madrid des dels nou anys fins als divuit. Sempre vaig tenir clar que la vida de ballarina no seria gaire llarga, però em va ajudar a formar-me, a tenir disciplina i a veure les coses des d’una altra perspectiva. També vaig aprendre a saber què significa el compromís.
Com aplica aquests valors i els coneixements que ha adquirit a la vida diària?
Els aplico en diferents coses. Per exemple, intento que els meus equips tinguin paritat entre homes i dones perquè a mi aquests equips m’aporten moltíssim. Faig un compromís personal que em suposa temps. També reivindico que a les ponències en les quals participo hi ha d’haver més dones. Em pregunto per què hi ha poques dones de públic i faig una xarxa per buscar-ne i perquè participin a les conferències.