“La nostra música aporta felicitat, per això agrada”

Es tracta d’una sessió enfocada a les danses africanes, i més concretament a la música de la cultura mandinka, que és un dels principals grups ètnics del nord-oest del continent.

Què caracteritza aquesta cultura i la seva música?

La dansa mandinka es distingeix per tenir una gran potència, molta energia. Es balla en grup i té molta força, perquè et connecta amb els altres membres del conjunt i també amb la terra. Crec que per això agrada tant aquí.

S’ha trobat amb molta gent que hi està interessada?

Sí, la dansa africana desperta molta curiositat entre els occidentals. Porto més de 20 anys vivint a Europa, i des del primer dia he trobat molta gent que connecta immediatament amb aquesta música. Sobretot ho he notat a França, on fa molt més temps que les danses africanes gaudeixen de força divulgació.

A què creu que és deguda aquesta fascinació?

Perquè és una cosa totalment diferent a la música que s’ha fet tradicionalment a Europa. Els mateixos ritmes ja no tenen res a veure amb els de la música occidental. Ni tampoc els moviments de la dansa, que impliquen totes les parts del cos, ni la relació que s’estableix entre el ball, el cant i la percussió. És una música que aporta felicitat i benestar, per això agrada tant.

Dona la sensació que a l’Àfrica la música té un paper important en el dia a dia.

Sí, i especialment en la cultura mandinka, on la música s’utilitza en diferents esdeveniments socials i culturals de la seva vida quotidiana.

Quins tipus d’instruments utilitzen habitualment?

Toquem molta percussió, que és la base de la música africana. L’instrument més popular és el djembé, un tambor fet amb pell de cabra o de vaca, però també tenim el xilòfon africà o balafon, o el shekere, que es fabrica amb una petita carbassa.

Mantenen, per tant, molta relació amb la natura...

Sí, la fabricació d’aquests instruments es fa a partir d’objectes naturals i la fabricació és totalment artesana. De fet a l’Àfrica considerem la música com una cosa que, igual que nosaltres mateixos, ve directament de la natura.

I com transmeten els coneixements musicals?

Ha passat de generació en generació al llarg dels segles. Cada generació ha reproduït el que ha vist en la generació anterior, de manera que la música s’ha mantingut pràcticament inalterada al llarg dels segles.

Què li diria a una persona que mai ha estat en contacte amb els ritmes africans?

Que ho provi. És una cosa que tot­hom pot aprendre, i a més és una activitat molt integradora. De la mateixa manera, jo també he treballat amb músics de tots els estils i n’he après molt. La música no té fronteres, i entre tots podem enriquir-nos mútuament.