“Molts nens creuen que la llet ve del supermercat”

Molts nens creuen que la llet ve del supermercat. Els més petits són el futur i han de ser conscients de l’origen dels aliments que mengen cada dia, com ara la llet o el formatge, i del procés que es fa fins que arriben a la prestatgeria de la botiga del seu barri.

Parlava de la llet i del formatge. Són productes que formen part essencial de la gastronomia del sud d’Europa.

Completament, i ja que estem aquí s’ha de parlar del cas concret d’Andorra. Per a mi el Principat no és únicament un enclavament comercial com ho és per a moltíssima gent, sinó que es tracta d’un punt estratègic pel que fa als làctics, ja que està envoltat de dos països que són els millors en formatges: França i Espanya.

Llavors la cuina andorrana deu ser similar a l’espanyola.

Sí, ambdues gastronomies comparteixen algunes característiques, però l’andorrana té una particularitat molt important i que la defineix. I és que la cuina del Principat adquireix molts conceptes del sud de França i del nord d’Espanya. Els plats andor­rans agafen molt d’aquestes dues zones.

Plats de cullera. La cuina tradicional està perdent pes en la dieta dels més joves?

Sí, és cert. No obstant això, soc dels qui opina que la base de la cuina moderna i creativa és la tradicional. A la classe que vaig impartir dissabte al Cheese Day vam fer un coco a partir de cacau, nata i llet d’ovella. És un plat molt innovador, però es fa amb ingredients molt bàsics. De fet, s’ha de recordar que la cuina molecular va començar amb els pastors, que van decidir ajuntar molècules per convertir llet líquida en formatge sòlid.

La cuina innovadora pot arribar a les llars andorranes en poc temps?

Sí. Només s’ha de creure que és possible. Jo quan veia cuiners fent plats amb nitrogen líquid pensava que era una cosa a l’abast de molt poques persones i ara és una realitat. En comparació amb fa uns anys, avui dia hi ha moltíssims tallers i informació que fan molt més senzill arribar a aquests nivells de cuina.

Es referia a l’augment dels tallers de cuina. També s’ha de parlar dels concursos de televisió dedicats a la gastronomia.

Sí, és evident que arran de programes com ara MasterChef molta gent s’està apuntant a tallers i s’està motivant per agafar la paella seriosament per primer cop. Això està passant sobretot en el cas dels nens, que venen als cursos amb molta il·lusió.

Cap on tira la cuina profes- sional?

Jo sempre dic que la cuina té un punt de sortida, però mai un d’ar­ribada. Avui la gent al·lucina amb alguns plats, però demà ho faran amb altres. Hi haurà evolució no només en la part visual i en la manera d’elaborar els plats, sinó també en el sabor.