“Cada any més gent intenta falsificar el calçot de Valls”

Hem portat calçots per fer unes 600 racions. És a dir, unes 6.000 unitats de calçot de Valls amb indicació geogràfica protegida (IGP), que aniran acompanyades de salsa romesco, botifarra, pa i diversos vins amb denominació d’origen de Tarragona, incloent-hi alguns de la nostra cooperativa.

Quan va obtenir el calçot de Valls la IGP i què implica aquesta distinció?

La va rebre ara fa 23 anys i això ha permès diferenciar el producte pel que fa a qualitat. La IGP, una marca que atorga la Unió Europea, protegeix el calçot fet al territori. I no tan sols el de l’Alt Camp, sinó també el del Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès. A totes quatre comarques es fa el mateix calçot.

Quines característiques té?

El calçot de Valls es distingeix per una especial qualitat quant a mida i gruix. Així, quan en tens un ramat a la mà veus que tots són perfectament iguals.

Quins factors influeixen en la qualitat del producte?

Sobretot el clima, que ha de ser d’hivern suau típicament mediter­rani, i la terra. Això fa que el calçot no piqui i que no sigui fibrós.

Quants calçots produeixen anualment?

A la zona fem 14 milions d’unitats cada any.

Déu n’hi do.

Sí, però és poc comparat amb els calçots que es consumeixen cada any a Catalunya, uns 90 milions.

Se’n fan a tot arreu.

Sí, se’n produeixen a molts llocs. A la zona de Barcelona moltíssims, a Lleida... Fins i tot arriben calçots del Marroc! I no diré que no siguin bons, però difícilment tindran les característiques dels nostres.

Es troben molts casos de calçots de Valls d’‘imitació’?

Sí, i precisament per això es va sol·licitar la IGP Calçot de Valls. Això no vol dir que no ens trobem casos de falsificació encara avui dia. Els calçots amb la indicació geogràfica protegida sempre van lligats amb un llaç blau i porten una etiqueta específica. I cada any ens trobem més gent que intenta falsificar el llaç i el distintiu. Però si fan això, si hi ha productors que intenten imitar-nos, significa que estem fent bé la nostra feina.

Les calçotades s’han popularitzat molt fora de les comarques de Tarragona els últims anys...

Una calçotada és com una festa: et trobes amb els amics o la família, prepares el foc, cous els calçots, t’embrutes les mans en menjar-los... Tot plegat és com un ritual i això agrada.

El calçot també es pot menjar amb forquilla i ganivet?

I tant! De fet, molts restauradors de Valls i de tota la demarcació de Tarragona fa anys que fan infinitat de coses amb els calçots, més enllà de coure’ls al foc i servir-los en una teula. Hi ha multitud de plats i de propostes, des de paelles o pizzes fins a melmelades o, fins i tot, bombons de calçot.