“Molts cops són els nens els que responen en un accident”

És molt interessant i molt útil i serveix per a tothom. Té una crida SOS que truca a emergències directament amb la geolocalització. Això està molt bé per a les persones que viuen en un lloc difícil de trobar o per als que són de fora i no saben explicar ben bé on són.

Per tant, és útil en cas d’accident.

Va bé per a tot tipus de situacions. En cas de pèrdua, accident, mal­estar... Però també hi ha vídeos que et mostren el que has de fer mentre esperes l’ambulància.

Aquells moments de màxima desesperació.

El primer que has de fer en aquests moments és trucar, però mentre esperes et poses els vídeos de l’aplicació i et diuen pas a pas el que has de fer.

No és només una crida SOS, doncs.

No, no. També hi ha una guia de primers auxilis amb dibuixos i textos de consulta que t’expliquen què fer en cas de cremada o de ferida. A més, pots consultar la previsió meteorològica i mapes que t’indiquen on hi ha farmàcies, centres d’atenció primària, veterinaris, desfibril·ladors...

En un país com Andorra on és fàcil aïllar-se o estar sol és encara més important disposar d’una aplicació d’aquest tipus?

Totalment, és el futur. Falta informar la gent gran que encara s’està adaptant als telèfons intel·ligents, però a partir d’aquí a la llarga ho tindrem superhabituat. A la Creu Roja fem xerrades per introduir la gent gran a les tecnologies perquè són els primers que ho poden arribar a patir.

I això els pot ajudar.

Sí, és molt important que tinguin aquest tipus d’eines a l’abast perquè molts es troben sols. També és molt útil per als cuidadors.

Els joves hauríem d’ensenyar als nostres grans també?

Sí, sempre pensem que el gran ajudarà el petit, però potser és el gran que pateix l’accident i el petit l’ha d’ajudar. Llavors aquest tipus de suports, com aplicacions, llibres o els primers auxilis, poden ajudar a evitar mals majors.

Els joves estan molt més al dia i aprenen molt de pressa.

Sí, ens passen la mà per la cara, són molt més àgils. Per això diem, i si a qui li passa alguna cosa és a l’adult, qui ho soluciona? Treballem perquè el nen pugui ajudar l’adult en cas d’accident.

I ho fan?

I tant! Moltes vegades ens hem trobat que si els pares es maregen o el que sigui són ells els que donen la resposta. No hi pensem perquè entenem que és al revés, però el nen pot fer moltes coses.

La importància de tenir coneixements de primers auxilis per saber reaccionar.

Sí, el que no hem de fer és estar parats davant d’una situació. Ens hem de protegir perquè no hi hagi un sobreaccident, alertar els serveis especialitzats i socórrer, perquè el primer gest evitarà que l’accident s’agreugi.