Yves Michaud
“Als nens d'entre 11 i 13 anys els fa falta la filosofia”
Els seus àmbits de treball són, entre d’altres, la filosofia política i l’estètica. En el marc de la dotzena edició de les activitats d’Humanitats, impartirà demà al vespre (19.30 hores) la conferència ‘Què és l’art?’ al centre cultural la Llacuna.
Què és l’art per a vostè?
L’art és una cosa indispensable per als artistes i per a la felicitat dels individus. Crec que no hi ha societat sense art. Parlaré de l’art de manera general, no només el visual, sinó també el que va lligat amb la música, la literatura i la resta de formes.
Quin és l’objectiu?
M’agrada molt parlar davant del públic i dels estudiants perquè pot ser una bona manera per descobrir coses. També m’agrada obrir diferents maneres de pensament.
Es diu que falta crítica entre els joves. Ho veu així?
És variable. Hi ha dominis en què els joves no són gaire crítics com a la formació, però en cultura són sovint crítics i tenen importants coneixements musicals, culturals, de disseny...
Per què va decidir dedicar-se a la filosofia?
Des de jove sempre he estat interessat per la reflexió i per posar-me preguntes sobre diferents aspectes. No em podia quedar amb les coses en un primer grau, sinó que em preguntava per què les coses són com són, per què les veiem com les veiem, per què diem una cosa o una altra...
Quines preguntes concretes es feia?
Per exemple, sobre l’autoritat. Per què obeïm i no desobeïm? Per quin motius ens sotmetem a l’autoritat? Per què ens agrada llegir? Fer-se preguntes és una experiència filosòfica.
Vostè parla en un llibre que està en contra de la indulgència en àmbits com, per exemple, la política.
Sí, com a principi polític, els que funden una comunitat política s’han de comprometre amb els principis de la justícia, de la llibertat i no sobre els principis de la bondat ni de la compassió. El que és important és tenir una relació més aviat justa i reflexionar entre els ciutadans.
És difícil despertar l’interès per la filosofia?
Depèn de quina edat tinguem, sí, perquè som més conformistes. En canvi, quan els nens tenen entre 11 i 13 anys, que és una època de la vida en què són molt oberts i tenen moltes preguntes per fer, és un moment en què fa falta la filosofia. En aquesta edat no són conformistes i no estan gaire marcats per la família ni per la religió. En aquesta època és quan els infants troben una mica de llibertat, ja que després poden ser més influenciats per l’inconformisme.
Creu que els sistemes educatius afavoreixen un bon desenvolupament del sentit crític?
Sí, actualment estem reflexionant sobre els mètodes d’ensenyament. Fa falta ensenyar les bases, aprendre a expressar-se. Si reflexionem que fa falta aprendre a raonar anem en un sentit de reintroducció de la filosofia.