“Al final ser voluntari és una manera de viure, enganxa”

Com es va involucrar amb l’ONG Aigua de Coco?

Tot va començar l’any 2011. Jo havia de fer un voluntariat a l’Índia però em feia mandra anar-hi sol, una amiga anava a Madagascar des d’Espanya amb l’ONG Aigua de Coco i vaig decidir apuntar-m’hi. Al final és una manera de viure, enganxa, tenia aquesta necessitat.

I d’aquí a president?

Sí (riu). Em van encantar els projectes que hi havia allà, i quan vaig tornar vaig saber que volien constituir una delegació de l’ONG a Andorra. M’hi vaig afegir i en soc president des del 2012.

En què consisteix l’activitat de l’ONG?

Fem moltes coses! Tenim un projecte d’agermanament d’escoles de Madagascar amb escoles d’aquí. Després també fem sensibilització, concerts solidaris, ex- posicions, recaptem diners, organitzem competicions esportives i portem a l’Escola Andorrana un grup de gospel.

Porteu un grup de gospel?

Sí, hi ha un grup de nenes de Madagascar que canta gospel. Com que soc professor de l’Escola Andorrana, les portem aquí un cop a l’any durant un parell de dies. És molt divertit veure com es comuniquen amb els alumnes.

Tinc entès que durant l’estiu també organitzeu voluntariats...

Efectivament. Des que vam començar ja han vingut amb nosaltres catorze andorrans i una desena segueix involucrada amb l’ONG. Aquest any també organitzem un viatge solidari creuant tot Madagascar.

Un viatge solidari?

Sí, per aquella gent que no estigui convençuda de fer un voluntariat. Es tracta de visitar el país durant uns vint dies amb un guia, que soc jo, i al final del viatge fer quatre dies de voluntariat.

Què fan allà?

Hi ha molts projectes educatius, també hi ha un hotel solidari, vam tenir un projecte de ràdio però finalment el govern d’allà ens el va tirar enrere. I s’ha de dir que és un país amb una riquesa natural immensa.

El govern d’allà posa pals a les rodes?

Depèn de si els interessa. És un país pacífic però dels més pobres en l’àmbit mundial i que té molts problemes socials.

Quines són les problemàtiques que més hi ha?

Doncs hi ha molta explotació infantil de nens, sobretot a les mines de safirs i de sal. També hi ha prostitució infantil, analfabetisme, falta d’higiene... Falten molts recursos a tot el país.

Ha tingut alguna decepció?

Costa acceptar que alguns nens no estarien malalts amb quatre coses bàsiques i no els les pots donar. També que alguns cops costa engegar els projectes.